En directe: De 10:00 a 11:00
L’hora lúdica
A continuació:
De 11:00 a 12:00
La caverna galàctica (R)
De 12:00 a 13:00
Fils de ciutat
Un sense llar, en una imatge d'arxiu de l'Operació Fred/ Roger Benet Un sense llar, en una imatge d'arxiu de l'Operació Fred/ Roger Benet
10.10.2022 16:23

Més recursos per als sense llar, però amb necessitats en auge

L'Ajuntament destinarà 900.000 euros l'any que ve a l'atenció a persones amb problemes residencials, dels quals 136.000 són per a programes específics per a persones sense llar o en situació d'infrahabitatge. El regidor d'Acció Social i Habitatge, Eloi Cortés, assegura que el pressupost s'ha anat incrementant de forma progressiva en els últims anys per satisfer les necessitats dels 200 atesos per la Taula de Sensellarisme, però admet que els recursos encara són insuficients. Ho ha apuntat en declaracions a l'especial Al Matí dedicat al sensellarisme:


"Necessitaríem més recursos. Tot això és aportació 100 per cent municipal. Hem incrementat els pressupostos en els últims anys i posem el focus en els elements crítics. Aquest any posarem el focus en la millora de l'operació fred"

 

 

 


Més enllà dels recursos econòmics, l'Ajuntament també ha reforçat l'equip de sensellarisme amb la incorporació d'un tècnic més. Així mateix, també s'està en tràmits per incorporar dos nous habitatges per a usuaris del Housing First a la ciutat. El projecte, coordinat per Actua Vallès, només té un immoble Sabadell, a més de vuit pisos en altres poblacions de la comarca. El director de l'ONG, Alberto Capitán, fa un bon balanç del Housing First, que ha atès 13 persones des que es va posar en marxa, el 2018:


"Està funcionant relativament bé. Hem tingut una única situació de trencament del procés; la resta, l'evolució ha estat positiva"


Capitán assenyala que el nombre de persones sense llar està anant a l'alça i preveu que la problemàtica vagi a més arran de l'increment de les desigualtats. En aquest sentit, insisteix en un canvi de perfil, de persona sola, amb addiccions, que fa anys que viu al carrer a famílies que viuen en situació d'infrahabitatge. Una situació que redueix l'esperança de vida dels afectats fins als 47 anys en homes i els 43 en dones. Per tot plegat, fa una crida a fer un "abordatge integral" del sensellarisme.