El retorn del PP, el cicle electoral i l'abstenció, claus de les pròximes municipals

D'aquí a cinc mesos exactes es votarà qui ha de ser l'alcalde de Sabadell, com també faran a la resta de municipis. Al resultat final hi influiran diversos aspectes com ara la participació, o cosa que és el mateix, l'abstenció. També el perfil dels alcaldables, o la dinàmica dels cicles electorals.

Els comicis municipals, encara que estan destinats a assignar un nou batlle al govern local, estan inscrits en una mena d'onades entre diferents tipus d'eleccions, que s'influencien les unes a les altres. Pel professor de la UAB Oriol Bartomeus, politòleg especialista en comportament electoral, les municipals es presenten com un barem de les generals:

"Són uns comicis que van just davant de les suposades eleccions generals, i, per tant, actuaran com un barem d'aquestes eleccions".

El cicle electoral s'iniciarà a les municipals, i fins i tot podria arribar a les eleccions europees del 2024. Aquestes onades fan pensar que les eleccions catalanes, en cas que es convoquin, no siguin abans d'aquell any, en funció de com analitzi les enquestes l'equip de Pere Aragonès. Pel que fa als comicis immediats, Bartomeus té clar quina força serà la principal beneficiada de les onades, i apujarà els seus regidors:

"Que siguin primàries de les generals, incentivarà, si no hi hagués canvis, el vot, la participació i la mobilització de l'espai del Partit Popular".

Això podria suposar el retorn del PP a l'Ajuntament de Sabadell, segurament en la figura, com a mínim, de Cuca Santos, aprofitant una baixada de Ciutadans, tot i que el professor alerta que les sensacions varien en qüestió de mesos, com passa també amb la desincentivació del vot d'esquerres.

Quina participació es pot esperar?

La participació dels electors depèn d'uns factors d'ambient i d'uns altres personals. Els electors més grans i els de millor posició econòmica, participen sempre. En canvi, els electors fins als cinquanta anys, i els més desafavorits, ho fan només si se senten cridats, pel clima electoral. A més, la gent gran no sol canviar de vot, i això beneficia a uns partits més que d'altres, segons el professor Bartomeus:

"La gent gran no canvia tant de vot, i participa regularment. Això explica, en part, com malgrat tot el que hagi passat, el partit socialista manté un cert terra electoral bastant estable. Igual que el PP. I fins a un cert punt, també Junts per Catalunya".

Hi ha més participació puntual quan hi ha competència davant un resultat incert. És a dir, on no hi ha un debat polaritzat, hi haurà menys vots. A més, hi ha votants que a les municipals voten amb lògica de Generals. Però l'alcalde en actiu, té pes, cada cop més. Així, es tracta de presentar un personatge local fort i carismàtic, que en alguns casos, els ha permès sortir del partit i guanyar amb una llista nova. Ha estat el cas, per exemple, de Jordi Ballart a Terrassa. La lògica pot ser molt diferent a cada municipi, segons el lideratge de cada candidat. Bartomeus alerta que si el resultat sembla decidit, l'abstenció afecta més a l'alternativa que no pas al govern local actual, però matisa:

"Des de l'any 2015 ens estem trobant amb plenaris municipals molt diversos, de tal manera que la sensació aquesta que el teu vot no val, és menor".

🔊 ÀUDIO #ElCafèdelaRàdio | 5 mesos per les municipals: què marcarà els comicis?

El calendari, les tendències de vot, els cicles electorals o les abstencions entre les qüestions destacades que al @PauDuranideHaro ha comentat amb @obartomeus

▶️ https://t.co/pAGdWZF1zw pic.twitter.com/rLK1f60esj

— Ràdio Sabadell 94.6 (@RadioSabadell) December 28, 2022