Retards en les obres d'adequació de l'Artèxtil com a Escola d'Infermeria

La primera fase de les obres de rehabilitació de l'antiga fàbrica Artèxtil per a adequar-la al seu nou ús d'Escola d'Infermeria han patit un retard arran d'un problema formal. Així ho ha apuntat avui el rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, Javier Lafuente, malgrat insistir que el projecte ja s'ha desbloquejat:

"El problema ja s'ha arreglat i ara estem en fase de licitació. Esperem que el 2026 ja estigui en plena activitat"

"L'Artèxtil té molts metres quadrats i tenim moltes idees per incrementar l'activitat, més enllà d'aquesta primera fase de les obres"

Les obres de l'Artèxtil, però, no són les úniques obres que preveu l'Autònoma per aquest curs. Al campus de Bellaterra, s'hi farà una nova facultat de Psicologia de cara al curs 2026-2027; la primera de les dues fases d'un projecte que preveu construir quatre edificis, on també hi haurà l'Institut de Neurociències. Els dos primers mòduls que s'aixecaran se situaran a tocar de la Facultat de Medicina, on estarà connectada, i tenen un cost d'uns 37 milions d'euros.

"Moure la facultat a la zona de salut ens permet accedir a les inversions del ministeri de Sanitat. Podem invertir la part de la licitació de la primera fase de les obres"

Tot plegat arriba en un moment en què l'atenció als problemes de salut mental és més necessària que mai. De fet, la UAB ha atès el triple de casos d'alumnes amb algun tipus de trastorn relacionat amb la salut mental en comparació amb abans de l'esclat de la covid-19, sobretot quadres d'estrès, ansietat i depressió. Així ho ha assenyalat la secretària general de la universitat i responsable de Polítiques d'Igualtat, Esther Zapater:

"Hem passat d'atendre casos d'estudiants ja diagnosticats a altres casos que ens han aflorat a classe i que no són ni conscients que tenen un problema de salut mental"

En aquest context, la UAB destinarà aquest curs a fer campanyes de conscienciació entorn la salut mental, sota el lema Trencant barreres: la salut mental i el benestar en joc, una prioritat del nou mil·lenni?.