Centenars de persones han omplert avui amb palmes i palmons la plaça Sant Roc, així com l'exterior d'altres centres de culte com la parròquia de Sant Vicenç de la Creu Alta o el Santuari de la Salut, durant la tradicional benedicció del Diumenge de Rams. Després de l'amenaça de pluja de primera hora, el bon temps ha acabat afavorint l'afluència a un acte que mobilitza tant creients com persones que segueixen la tradició més enllà de el vessant religiós i la volen transmetre als seus fills.

"És una tradició que es va mantenint. Hi ha persones que només venen aquest dia o altres dies sants. Hi ha gent que es fa la benedicció a fora i després se'n va i no entra a l'església, però sí, es va mantenint"

Joan Nadal, rector de la Puríssima

Tal com passa amb Nadal, moltes persones la celebren més per costum que per vocació religiosa. De fet, en molts casos es desconeix què s'està celebrant en cada ocasió. Per això, el paper dels mossens ha hagut d'anar virant cap a la divulgació del rerefons d'aquestes festes.

"Falta molta explicació del que s'està fent. Això en aquest sentit s'ha perdut. Jo aprofito aquest moment de la benedicció per explicar perquè ho fem"

"Hi ha més gent per Nadal que per Rams, perquè la gent es queda més aquí i Nadal és més conegut. La Setmana Santa costa com més d'explicar"

Com ho viuen els sabadellencs?

A plaça Sant Roc, mossèn Xavi Farrés i el diaca permanent Lluís Montanyola han beneït palmes, palmons i llorers, provocant somriures entre els assistents. Entre les persones consultades per aquesta emissora hi havia tant catòlics practicants com persones que celebren Rams per tradició.

"Ho visc apassionada, perquè soc molt catòlica. Intento venir aquí i la Setmana Santa vaig a la platja"

Maria Teresa Domènech

"Anem a beneir el palmó i després anem a casa a dinar. Sempre ho faré perquè com que ja m'han ensenyat a fer-ho"

Nil Martí

"Ahir també ja el vam començar a celebrar perquè aquest any fa la catequesi. Però ens agrada venir a beneir i marxem contents"

Alba, mare de Nil Martí

"Venim a beneir i després anem amb família a fer el vermutet. Ens quedem només a la benedicció. És com una tradició, no tant per religió com per haver-ho fet sempre"

Elisa

"Soc religiós, però no sempre anem a missa. Vull dir, tenim una religió a la nostra manera"

Mariano