L'eliminació dels quatre catalans del 'play-off' d'ascens a Primera Federació, en clau sabadellenca

Hi ha una remota possibilitat que la Primera Federació 2024-25 no tingui cap equip català. Hipotèticament parlant, i estaria a les antípodes de ser un desig, el Centre d'Esports Sabadell podria jugar a Segona Federació la pròxima temporada. I tant el Nàstic com el Barça Atlètic disputaran el play-off d'ascens a Segona Divisió.

El que és una evidència a 21 de maig és que no hi haurà cap equip català nouvingut a la nova categoria de bronze del futbol espanyol. Els quatre que van acabar entre el segon i el cinquè del grup 3 per darrere de l'Hércules han quedat eliminats a la primera de canvi. I això, en tots els casos, ens deixa històries i valoracions en clau arlequinada.

CE Europa

Els de la Vila de Gràcia i els del Poble de Sant Andreu són enemics íntims, però porten vides paral·leles. De la Tercera Federació, a fregar la glòria en pràcticament un any i escaig. Al Nou Sardenya van somiar amb l'ascens directe en l'última jornada i al play-off van tenir la 'desgràcia' de creuar-se amb un filial potent com és el Betis Deportivo, perdent a casa el primer partit de tota la temporada. Vesteixen d'escapulat alguns 'ex' com Víctor Aliaga, Marc Vales o el lesionat de llarga durada Sergi Pastells, però la sensació a la banqueta ―amb el permís de Ramon Gatell per una qüestió de titulació ja resolta― ha estat Ignasi Senabre, amb passat al Sabadell 'B' i el Juvenil 'A'.

"Ha estat una temporada molt bona. Ara costa veure les coses amb perspectiva, però per joc, rendiment, resultats... hem estat a un nivell increïble. Ningú imaginava tot el que hem aconseguit. Durant 17 minuts vam ser campions"

"Tot i que el resultat del 'play-off' va ser abultat, es va decidir per detalls. Vam fer dos pals, vam fallar un penal, vam tenir el 2-0 a casa... i ells en una transició et fan l'1-2 i tot acaba malament. El temps donarà valor al que hem fet"

Ignasi Senabre, tècnic de l'Europa

Badalona Futur

L'adeu inesperat del tècnic Ferran Costa per posar rumb a l'Andorra va ser un cop fatal per a un equip que semblava que pujaria a Primera Federació per la via ràpida. El desenllaç, sis derrotes en els últims vuit partits, inclòs l'1-0 de l'anada al camp de l'Orihuela que no van poder remuntar a Vic. Malgrat les contínues crítiques per l'origen i el futur, el bloc es va saber refugiar a l'Hipòlit Planàs guanyant la Copa Federació amb un bon grapat de cares conegudes del Centre d'Esports. Des del director esportiu, Lucas Viale, passant pels Édgar, Xiker, Aleix Roig... i els dos cedits per part del Sabadell: Marc Vargas i Jaume Piñol. El lateral dret ha tingut més oportunitats ―29 partits jugats, 14 titularitats, 1.402 minuts i dos gols― mentre que el migcampista no ha estat de sort amb les lesions i únicament ha pogut disputar 456 minuts, marcant un bon gol en el partit de l'antepenúltima jornada al Nou Sardenya.

"La temporada se'ns ha acabat fent llarga en aquest tram final. Teníem l'ascens molt ben encaminat i, en les últimes jornades, no hem estat al nivell que havíem d'estar. La realitat és que va ser un cop molt dur (Ferran Costa) per a tot l'equip. Era el nostre referent i el nostre líder"

"Ha estat una temporada de molt aprenentatge, he tingut èpoques de tot. Ha estat una cessió a un equip molt competitiu. La idea era guanyar-me el lloc i disputar el màxim de minuts possibles. És la idea de les cessions. Penso que he madurat molt com a futbolista i he viscut experiències que m'han pogut ajudar molt amb l'edat que tinc. Ara el Sabadell s'ha de salvar, és el primer, i la meva idea ha de ser estar aquí"

Marc Vargas, lateral del Badalona Futur

UE Sant Andreu

De tots quatre, el conjunt quadribarrat va ser qui es va quedar més a prop de passar ronda. El 2-0 de l'anada al Narcís Sala semblava un bon coixí per visitar el Ruta de la Plata, però el Zamora va igualar el marcador i va passar a la pròrroga com a millor classificat durant la lliga regular. En qualsevol cas, un any per emmarcar en el terreny esportiu venint de Tercera... i en l'aspecte social, pels derbis i la rivalitat viscuda amb l'Europa. Amb la lesió d'Ernest Forgas i el traspàs de 'Pochito' al Sevilla, la plantilla es va quedar orfe d'exarlequinats, però l'artífex de tot plegat des de la banqueta ha estat Xavi Molist.

"El primer que tinc és orgull per als jugadors. El primer dia els vaig dir que volia fer 'play-off', jo crec que ningú es creia que faríem 'play-off' i al final, de mica en mica i collant-los molt, vam arribar al 'play-off'. La pena és no seguir a la següent ronda, però segueixo estant molt orgullós de com han crescut durant l'any, que vam començar sent un equip fluix defensivament i hem anat creixent"

Xavi Molist, tècnic del Sant Andreu

Lleida Esportiu

I en una tessitura semblant a la del Badalona Futur han acabat la temporada al Camp d'Esports. Durant la primera volta es van veure ascendint directament, però el globus es va anar desinflant lentament, acabant amb una eliminatòria controvertida contra el Yeclano, amb el llançament d'objectes a l'anada i una altra derrota a la tornada a La Constitución. Convé destacar els 10 gols de Sergio Montero i la benzina d'Óscar Rubio. Amb 40 anys acabats de fer, ha finalitzat la temporada per sobre dels 2.000 minuts i sent un dels 10 futbolistes més utilitzats.

"Una llàstima, la veritat. Teníem molta il·lusió que aquest era l'any per intentar tornar a pujar. No ha pogut ser, vam tenir una molt bona primera volta, però a la segona part del campionat ens va costar una mica més. Hem estat l'equip que més jornades ha estat en primera posició, però els duels directes han estat una llosa"

Óscar Rubio, lateral del Lleida Esportiu