Gharbi retirada del terreny de joc el passat 15 d'agost | Pau Pascual
Fatima Gharbi diu adeu a la temporada per una lesió de gravetat al genoll
L'AEM va eliminar ahir l'Atlètic Balears a la tanda de penals de la primera ronda de la Copa de la Reina. Un partit que es va perdre Fatima Gharbi. La lluita de la sabadellenca no passa ara pels terrenys de joc, sinó per recuperar-se de la greu lesió patida fa quasi un mes i que la tindrà de baixa tota la temporada.
En el primer amistós de la pretemporada a casa, l'AEM va golejar per 3-0 el Villarreal de la també sabadellenca Montse Quesada. Un partit que no oblidarà mai Gharbi. Iniciant la pressió entre centrals, el seu genoll es va quedar clavat tot sol i va sentir un espetec. No hi havia un diagnòstic clar amb les primeres proves a Lleida, tot i conèixer la gravetat de l'assumpte. Fa uns dies van fer-li la ressonància magnètica i aquesta setmana li han confirmat la lesió: trencament parcial de l'encreuat posterior.
Evita la sala d'operacions
La confirmació de la greu lesió és, en part, una bona notícia, ja que no és un trencament total ni té afectats altres lligaments. No cal operar, però sí que s'estarà tot l'any en blanc refent-se amb un tractament conservador que l'obligarà a portar una fèrula al genoll entre quatre i cinc mesos perquè el lligament cicatritzi.
Aquest era un estiu de canvis per a l'atacant sabadellenca d'origen marroquí. Després de tres anys a l'Europa, havia decidit un canvi d'aires marxant fins a Lleida. Un curs il·lusionant que s'ha tancat de forma massa prematura i inesperada. A més, aquest és el seu últim any com a sub-23, amb la qual cosa el retorn de la selecció del Marroc haurà de ser directament amb l'absoluta.
La seva prioritat única ara és recuperar-se, però no perd l'esperança de repetir a la llista del seleccionador Jorge Vilda. Fa un any ja va estar convocada al Mundial absolut i ara passarà mesos a la infermeria, però confia que un cop el genoll estigui bé pugui reaparèixer amb la selecció del país d'origen de la seva família.
"No vaig plorar pel mal que em feia, sinó pel que m'imaginava que tenia després d'escoltar el clac. El meu cap no ho vol assimilar encara, però la notícia és bona perquè no és un encreuat anterior ni tampoc el menisc"
"Hi ha dies que estic bé i d'altres que només tinc ganes de plorar. Estic lluitant contra una muntanya d'emocions però suposo que és part del procés. Per a mi és com si hagués estat un somni. He tingut companyes que han patit aquestes lesions i les he animat, però ara m'he posat en el seu lloc. Hauré de fer-me molt forta mentalment"
"És massa aviat per pensar en el futur, he de centrar-me en la meva recuperació per tornar al cent per cent. El meu gran objectiu a llarg termini és tornar a jugar a futbol, però sé que hauré d'esforçar-me moltíssim i marcar-me molts petits objectius. Coses fàcils que ara no puc fer, com doblegar la cama o estirar-la"
Fatima Gharbi
