El Sabadell és l'equip que més empata dels 122 de Primera, Segona i Segona B

La victòria del Mirandés davant l'Arenas de Getxo, l'únic que seguia el ritme d'empats del Sabadell, ha deixat aquesta setmana el Centre d'Esports en solitari al capdavant del rànquing d'equips que més igualades registren aquesta temporada. L'arlequinat és el conjunt que més empata dels 122 de Primera, Segona i Segona B amb un total de 12 repartiments de punts en 18 jornades, dos de cada tres partits. Els sabadellencs, a més, sumen cinc igualades seguides, igualant així el rècord de la centenària història de l'entitat. És a dir, que si el Sabadell empata diumenge (17h) al Camp d'Esports de Lleida encadenarà per primer cop sis empats.

La cita davant el Lleida Esportiu serà l'última del 2017. A casa, ja s'ha tancat el comptador amb un balanç de 13 empats en 19 partits, el que suposa fregar el 70% d'enfrontaments acabats amb una X a la travessa. De la resta de cites, cinc van acabar amb triomf local i només un cop es van escapar els tres punts, encara la campanya passada davant el Badalona. De fet, des de 1979 el Centre d'Esports no tancava un any natural havent perdut tan poc a casa, segons la base de dades de l'estadístic Miguel Ángel Rodríguez.

Què passaria si la lliga fos de dos punts?

Des de fa 22 temporades, les victòries a la lliga espanyola valen tres punts en comptes de dos, com en el passat. Era una mesura per eradicar tants empats, si bé el percentatge d'igualades no ha descendit, més aviat el contrari. El que succeeix és que en una lliga de tres punts, els empats tenen menys valor que de 1995/96 enrere. Per això, si multipliquéssim els triomfs per dos en comptes de per tres, la situació del Sabadell variaria. De fet, només el conjunt arlequinat i l'Atlètic Balears millorarien la seva classificació. En el cas dels de Toni Seligrat serien setens empatats amb l'Hércules -sisè- i a només dos punts del play-off, és a dir, a un partit, mentre en l'actualitat són a sis (dos partits). Pel que fa a la part baixa, la distància seria de +6 respecte el descens i +5 del play-out, un punt menys que en l'actualitat, però tres partits de marge. Per tant, com era d'esperar, la puntuació triple pel triomf enguany perjudica clarament al Sabadell.

Pendents de Gai Assulin i Felipe Sanchón

Avui la plantilla gaudeix d'un dia de descans, l'últim abans del partit contra el Lleida de diumenge i de les vacances de Nadal que arribaran després. A l'espera de la tornada a la feina de demà (amb visita inclosa a l'Hospital de Sabadell i el tradicional dinar de Nadal), s'és a l'espera de l'evolució dels dos jugadors amb molèsties musculars que s'han perdut els últims dos partits: Gai Assulin i Felipe Sanchón. A mesura que avanci la setmana sortirem de dubtes, però dins el cos tècnic són optimistes, especialment amb l'israelià, que podria reaparèixer al Camp d'Esports oblidant així el contratemps fibril·lar.

Àngel, un fix als esquemes de Seligrat

Va ser un dels últims en arribar en el passat mercat d'estiu, però des d'aleshores Àngel Martínez s'ha convertit en un habitual als onzes de Toni Seligrat. Es va estrenar a Olot jugant mitja hora a la segona jornada, i després de tenir poc més de 20' al Rico Pérez d'Alacant, ha encadenat ara 15 titularitats consecutives. D'aquests partits, 12 els ha completat, dos més (Badalona i Peña Deportiva) només es va perdre un minut, i l'únic en el qual va ser substituït faltant més estona va ser el de l'Ontinyent, al 60'. De fet, només Roberto, Pol Moreno, Migue i Dani Gómez han disputat més minuts en el que portem de temporada que el migcampista gironí. L'ex de l'Espanyol o el Blackpool entre molts d'altres equips ja ha encetat el nou cicle pensant en el Lleida: "Han anat perdent, i si estan ferits i pensant en la Copa, intentarem buscar les seves debilitats per a sumar els tres punts. No serà fàcil, per això, perquè ens exigirà estar al 150%. Són un rival de categoria però volem tancar l'any amb un bon regust".