Cinc poemes sabadellencs de Nadal

Enretireu la cadira, us hi enfileu i escureu-vos el coll. Us oferim cinc poemes de Nadal escrits per diferents poetes sabadellencs. Que els gaudiu!
 

Un dia, de Roc Casagran

Un dia hi haurà un Nadal
amb llumets de mil colors
convertits en un regal
per a qui el món se li ha fos.

Un dia serem molts més
a menjar i cantar cançons,
i no hi haurà caganers
amagadets allà al fons.

Un dia estarem de sort:
la paui farà de timó
i l'únic que rebrà fort
serà un cop l'any el tió-

Un dia vindran uns reis
que no oblidaran ningú,
i per damunt de les lleis
regnarà el sentit comú.

Un dia... un dia, potser,
tot això serà real,
i aleshores jo us diré:
ara sí, molt bon Nadal!

 

Des de la seva escorça..., d'Antoni Clapés

Des de la seva escorça
color desmaiat,
com un lleç que embolcalla
el bosc,
ulls de bedoll
guaiten seguit seguit:

traslladen el fremir
de les fulles
a les pàgines
del llibre.
A la vida.

 

Christmas, de Pere Quart

Planten un arbre sense arrels
al líving,
i fan que llevi, de sobtada
torrons de can Fatjó
i un tren elèctric.
El favorit,
el dolç monopolista
despengen un estel
-tal com ho dic-, si volen,
per al fill embrutit
que marraneja.

Doncs, està vist:
fer miracles no és pas cosa de sants
ara com ara.

I tampoc ningú ja no s'estranya
-ni la rància donzella,
cul refinat de sagristia-
que l'Infant vagi nu
a l'hivern i de nit.

Pels christmas de tres tintes
s'endeuten els pobres.

I amb el pretext dels Reis
degollarem tants innocents com calgui.

No, no exagero.

 

Amics que t'esperen de fa temps..., de Maite Soler

Amics que t'esperen de fa temps,
volen passar una estona, parlar amb gent.
Atabalats anem buscant el millor regal,
comprarem neules i torrons també.

Guarniments, boles de colors penjades a l'arbre,
el pessebre vivent i el de sobre la taula,
té el riu de paper de plata i el pont que el travessa.

El caganer amagat, entremig de la molsa.
Que arribin les festes, que uneixin germans,
veïns, companys, als joves i als més grans.
No ens deixem ningú fora de casa, per tots n'hi ha.
En aquestes Festes, entranyables, felices i tristes.

Sempre hi mancarà algun company, amic, pares o estranys.
Pensem en tothom, no és quedi cap desig a la ment.
Truca, escriu, besa, estima, abraça, menja, resa, comparteix.
Que el millor regal, tot hi molt ben buscat, ets tu.
 

Hi dorm sempre de costat, Josep Gerona

Parlo d'aquesta dona jove, negra,
ajaguda que veig cada matí
al racó del porxo, davant les portes
d'unes oficines de l'Ergasat
del carrer d'Illa, on també aguanta
encara la vella Maternitat,
resignada a la seva buidor
a cinc-cents metres de l'ajuntament.
Al centre d'un poble de mala mort
com aquest meu, cada dia
la nostra senyoreta d'Avinyó
hi passa la nit al ras
i sempre jeu de costat,
perquè no li puguem veure la cara.