Una exposició d'Òmnium recorda les lluites socials per l'habitatge

Òmnium Cultural presenta l'exposició "La llarga lluita per la vida digna" dedicada a recuperar la memòria col·lectiva de la ciutat amb la complicitat de les persones que van lluitar per millorar la situació de l'habitatge i els espais verds de Sabadell. La secció local de l'entitat sobiranista ha reunit en una exposició exterior fotografies i els testimonis de les dècades passades, des dels anys de les coves a la lluita pel Parc Catalunya. La mostra ja es pot visitar al pati del Casal Pere Quart.

La campanya "Lluites col·lectives" és una mobilització nacional que fa de paraigües per les accions que fan les seccions locals de l'organització. Jordi Cuixart, president d'Òmnium cultural, creu que "els reptes del futur només els podem encarar si en aquest exercici de reconeixement col·lectiu, tothom hi és present des del moviment veïnal als que van defensar la llengua passant pels qui van asfaltar els carrers del país".

L'entitat sobiranista ha presentat avui l'exposició amb dos focus d'atenció, per una banda la lluita per l'habitatge digne als anys 60, quan la ciutat tenia habitants que vivien en coves o en barraques i per altra banda, la lluita dels veïnats per crear espais verds a la ciutat, especialment el Parc Catalunya. Montserrat Mateu, presidenta d'Òmnium Sabadell, ha confessat que escollir tema va ser molt difícil però que l'elecció va ser precisament "perquè ens permetia entrar en contacte amb entitats que no havíem treballat habitualment i també per donar-nos a conèixer. Ha estat una cosa molt interactiva i molt viva". L'acte ha comptat amb la presència de la coral Som Sons.

Aquestes lluites als barris les van protagonitzar algunes de les persones que aquest dissabte eren a l'acte de presentació de l'exposició. Simón Saura, veí de Sabadell, qui recorda com on avui hi ha La Bassa i les pistes d'atletisme Josep Molins, la gent ho anomenava "El campo de los cartones" per les barraques construïdes amb aquest material. El problema de l'habitatge a Sabadell va ser molt important, sobretot amb l'arribada de les onades migratòries dels anys seixanta que van triplicar la població de la ciutat en pocs anys fins a assolir més de 150,000 habitants la dècada dels 70'.

Teresa Llamas, membre de l'Associació de Veïns de Gràcia recorda com un amic seu, Àlvaro García, va arribar a Sabadell amb la família perquè creia que havia comprat una casa però tenia una cova. Les lluites veïnals van seguir a finals dels 70 i 80 amb noves reivindicacions com obrir més espais verds a la ciutat. A Gràcia, l'Associació de Veïns es va reunir per impulsar la Plaça del Treball. Llamas ha explicat que encara que el 1973 la plaça ja era un projecte per l'Ajuntament, el disseny definitiu i la sessió de tot l'espai al barri no es va aconseguir fins al 1987. L'últim gran procés que ha viscut la ciutat va ser la construcció del Parc de Catalunya que l'últim govern franquista de la ciutat tenia un pla per edificar-hi 2,300 habitatges. Isidre Soler, exregidor d'Entesa, ha recordat que va ser gràcies a la mobilització que l'Ajuntament va comprar el 90 dels terrenys per fer-hi el parc.