Pau Morilla-Giner: "Ens hem marcat 10 dies per traçar les línies mestres del futur projecte"

Pau Morilla-Giner ha fet avui la roda de premsa post temporada que ja s'ha convertit en tradició des que és el president del Centre d'Esports Sabadell. Una compareixença que serveix per fer balanç del curs tancat -afortunadament enguany amb el retorn a Primera Federació- i també per dibuixar les primeres traces de la nova campanya. Repassem què ha dit el màxim responsable de l'entitat:
 

Balanç esportiu

L'ascens del primer equip masculí ha centrat bona part de l'anàlisi, tot i fer esment també d'altres àmbits com el femení, un "orgull i referència a Catalunya"; la "bona forma" del futbol base o el peatge que ha pagat el filial per nodrir al primer equip. De l'any a Segona Federació, aquesta ha estat la lectura.
 

“Aquest club és molt més que un equip. Hem assolit l'ascens amb el primer equip i s'ha de valorar perquè ascendir és molt difícil. Molt més del que sembla des de fora. No té res a veure la Segona Federació amb l'equivalent de fa uns anys perquè ara competim contra projectes molt potents. 30 equips han baixat de Primera Federació des de la restructuració i només quatre han aconseguit pujar el primer any. La llista dels 26 que no ho han fet inclou clubs magnífics”

“Aquí a Sabadell la pressió es nota. Quan perdem 0-4 contra el Sant Andreu es nota. Quan fem un mal partit a Terrassa es nota. Tot depèn de com l'afrontes. La pressió és benvinguda. És com el vent, de cara és difícil però collonuda quan t'empeny”

“Ara mirem enrere per extreure conclusions i identificar les coses que han funcionat per amplificar-les i canviar les que no. L'any passat vaig fer un cop de puny metafòric sobre la taula i ara en faig un altre perquè si fem el mateix a Primera Federació no ens arribarà”

"Aquesta és la cultura que volem"

A diferència de l'any passat, però, no hi ha hagut cap retret a la plantilla, sinó més aviat el contrari: elogis i un mirall per l'actitud demostrada.
 

 “Una de les claus han estat els jugadors. Quan han vingut mal dades, han treballat més. Quan han caigut, s'han aixecat. Quan els critiquen no han repartit culpes, sinó que han aprofitat per estar més junts. Quan la vida els ha donat un cop, han agafat la tovallola i l'han utilitzat per eixugar-se la suor i les llàgrimes i continuar. Hi ha hagut fases de la temporada que el més fàcil era desconnectar-se. Probablement no anàvem a fer gran cosa. Havíem de salvar la papereta. No volem ser els antiherois de Lugo, però pensem ja en l'estiu i aquí acabem. No ho han fet. Han fet tot el contrari, amb humilitat i orgull. Aquesta és la cultura que volem i és molt difícil d'obtenir”

"L'estabilitat és una altra de les claus. Quan van mal dades el més normal en el futbol és començar de nou i a mi això sempre m'ha sorprès. Hi ha molta tendència, amb bones intencions i una càrrega emocional important, que si no funciona una cosa, es canvia. Després del 0-4 contra el Sant Andreu no vam apretar el botó d'autodestrucció, que deia el millor entrenador de la història d'aquest club. Trec pit d'això perquè la decisió era la correcta. A vegades la prens i et surt malament. Però jo estic convençudíssim que si no tenim estabilitat com a projecte, mai aconseguirem l'objectiu. Vindran mal dades en el futur i haurem de recordar on érem al febrer i al març, quan feia molt de fred tant fora com dintre"

"Estem en una fase d'anàlisi i no es pot planificar res si estàs molt cansat. No ens donarem setmanes, però sí un parell de dies. S'ha de fer en fred. Prioritzarem l'estabilitat. A nivell de projecte serem molt ambiciosos internament però serem molt humils perquè la Primera Federació és una competició complicada. Ens hem marcat uns 10 dies per traçar les línies mestres del projecte: l'estructura de la direcció esportiva i l'entrenador. Encara no hem decidit res. No podem tirar monedes a l'aire, només aconseguirem el que volem si som molt analistes amb què no ha funcionat. Hem acabat pujant però hi ha coses que s'han de millorar perquè fent el mateix no ens arribarà"

Movilla, Viale o Conrad

A més de citar a algunes persones com Jordi Bransuela, Adam Rothstein, Bruno Batlle o Belén del Amo, de la parcel·la esportiva ha fet èmfasi en tres noms. El primer, David Movilla.
 

“Vull agrair-li que liderés amb convicció i mantenint el rumb aguantant crítiques i parlant clar. Ha esperat que els resultats li donessin una mica més la raó. Veiem durant els resultats tan lamentables que les victòries acabarien venint, però ell ha estat capaç de construir un equip que ha competit en majúscules”

"He sigut conscient de les dificultats que ha tingut en el dia a dia sense que això es notés. No em sorprèn perquè és un malalt del futbol, però ell m'ha anat traslladant el cost personal que ha pagat. Per a una persona tan enfocada en el procés, quan fas 2+2 i et surt 12 de resultat, ha de ser molt dur. No sé si vol continuar pagant aquest preu i per això no em sorprèn que potser haguem de pensar en alternatives i ja ho estem fent. Aquest període de descomprimir i analitzar fredament també forma part d'això. Necessitem entrenadors que tinguin aquesta capacitat increïble de triomfar quan estàs al límit, sinó també de mig i llarg termini. I pel preu que ha hagut de pagar, ho veig complicat amb ell"

Just abans de l'aterratge de Movilla, qui va seure a la banqueta de forma interina va ser Conrad Garcia durant dos enfrontaments que van acabar sent molt destacats: la victòria en el derbi de Copa Catalunya a l'Olímpic de Terrassa i l'1-2 contra l'Espanyol 'B'.
 

“Ell és un orgull per a tots nosaltres, és molt més que un entrenador. Sense el que va fer ell, sense els tres punts de la Dani Jarque, no hi hauria hagut ni Eibar ni Múrcia”

I també ha estat protagonista durant aquesta roda de premsa la figura del director esportiu, Lucas Viale.
 

“Fa un any estàvem parlant amb ell de fang i rock & roll. De fang n'hem trepitjat molt. He anat fent notes en un diari. Reflexions d'un president durant una temporada de Dragon Khan. Ell va fer una plantilla pràcticament nova. A més, amb la pressió de ser el director esportiu de l'equip de la seva família. És molt exigent i molt autoexigent. Això és meravellós però també una putada. És una pedra que has d'anar portant. Quan el veia a les nits sabia que aquest senyor havia d'aguanyar desqualificacions, que si era el gendre de Soteras... S'hi ha deixat la pell i la salut. Ha posat el club per sobre seu i això només ho fan els que estimen el club”

"Seguiran entre 6 i 10 jugadors"

Ara és moment de revisar l'actual plantilla i decidir quants dels herois de Múrcia fan el salt de categoria. El president ha parlat d'un esquelet d'entre sis i 10 jugadors que poden assumir la diferència de nivell, sense entrar en més detalls. Sí que ha parlat sobre l'interès de clubs com l'Atlético o el Villarreal per Javi Morcillo i Pau Fernández.
 

"Una gran diferència amb altres anys és que no començarem de zero, però tampoc de 10. Estarem en un 5 o 6. Tindrem un gruix de jugadors que sabem que són vàlids una categoria per sobre i que sabem com es comporten quan les coses venen difícils, que en vindran"

"Morcillo o Pau són tan bons jugadors que hi ha clubs que els voldran. Jo els dic a aquests clubs que s'ha acabat formar jugadors i que se'ls enduguin gratis. S'han acabat els Altimira. El Sergi és un orgull personal nostre, però un record molt ingrat. No pot ser que un equip com el Getafe faci una operació amb ell més alta que tot el nostre pressupost. Qualsevol persona que marxi haurà de passar per caixa. Però si han de volar, que volin. Els ajudarem i seguiran sent herois de Múrcia. Ara mateix no tenim cap proposta tangible i formal. Són jugadors nostres, els volem i com aquí no estaran enlloc"

Vessant institucional

Morilla-Giner ha destacat la resposta dels arlequinats sota la pluja per carregar un camió sencer d'ajuda per als afectats de la DANA a Pedralba com una de les fites més destacades de la present temporada. No ha estat, però, l'únic punt tractat.
 

"El missatge del Sabadell amb la ciutat i la ciutat amb Sabadell és molt positiu. Volem que la gent estigui molt orgullosa del seu club. La millor manera d'honrar aquests quadres centenaris és demostrar els valors, no tenir-los"

"Som la institució esportiva que més mou a Sabadell i volem que ens vegin com una part de la solució. Si ens va bé a nosaltres, li anirà bé a la ciutat i d'això ens beneficiarem tots. La relació amb l'Ajuntament passa per un bon moment i és conscient de l'eina transformadora que pot ser el Centre d'Esports"

"Hem tingut més gent a l'estadi que l'any anterior tot i el descens. No és comparable el que tenim ara mateix a nivell d'animació, de samarretes... És un goig. Quan el món ens diu que no val la pena, els arlequinats demostrem que sí. Quan l'equip ha caigut, l'afició l'aixeca. Quan vam dir "Ara més que mai", van ser-hi"

Valoració econòmica

A nou dies dels concerts de Pedro Capó (divendres 13) i la Festa Flaixbac (dissabte 14), aquestes noves fórmules de finançament per apropar el club a l'autosuficiència ha centrat bona part de l'anàlisi econòmic.
 

"Vull que aquest club sigui autosuficient, que no depengui que una propietat sigui bona o dolenta. Que generi més recursos i que en siguin proporcionals a les despeses. Per això és molt important l'impacte de la campanya de socis. 2.000 socis més són quasi 300.000 euros més. Si els 10.000 que van venir contra l'UCAM es fessin socis, tindríem un milió i mig d'ingressos i aquest club seria autosuficient. Ser-ho és no dependre de ningú. És el que tots volem com a pares, que el fill es faci gran i es valgui per si mateix per fer la seva vida independent. El club està a punt de ser lliure des del punt de vista del deute, però també ho ha de ser del de la dependència. Hem de generar ingressos addicionals"

"Entenem que l'Ajuntament no ens donarà diners ni tampoc els hem demanat, però sí que s'han compromès a millorar una instal·lació municipal com és la Nova Creu Alta. Igual que vam anar colze amb colze per fer el gimnàs, volem que l'estadi poc a poc tingui millores d'accessos, de 'fan zone', el triceràtops de marcador que encara tenim... Està bé tenir quadres centenaris però no volem un marcador centenari"

A tall d'anèdcota, i a banda de citar diferents dites angleses, Morilla-Giner li ha dedicat en euskera unes paraules a David Movilla i també ha citat un poema del pare de Ton Ripoll, mort en les últimes hores.