"Creia moltíssim en l'energia d'aquell grup, van posar el nom d'Antonio Hidalgo al futbol professional"

Els principals protagonistes de l'ascens de Marbella han rememorat cinc anys després a RàdioSabadell els millors moments del play-off. Cinc veus més que autoritzades d'aquell Centre d'Esports Sabadell per explicar, fins i tot, algunes de les intimitats d'aquella atípica concentració a terres andaluses.

Antonio Hidalgo, l'arquitecte de l'equip que ja s'havia salvat miraculosament l'any anterior a Olot, els dos golejadors contra el Barça 'B', Aleix Coch i Néstor Querol, l'heroi de les dues tandes de penals, el porter Ian Mackay, o el capità Àngel Martínez, que es va perdre la final després de ser expulsat a la banqueta contra la Cultural Leonesa.

Antonio Hidalgo:

"Per a mi ha estat una de les millors experiències com a entrenador. Sobretot per la gent, com va succeir... té tints màgics"

"Creia moltíssim en l'energia que tenia aquell grup. Jo sempre dic que són la meva gent i aquella gent matava pel que jo els deia. Això va fer posar el nom d'Antonio Hidalgo com a entrenador en el futbol professional i estaré eternament agraït"

Néstor Querol:

"Vaig tenir la mala sort de fer-me un trencament al quàdriceps i sabia que els terminis eren complicats per arribar al primer partit"

"Estava molt conscienciat i tenia un objectiu clar, i em va sortir un partit rodó amb l'assistència del córner i el gol de l'ascens. És el gol de la meva vida perquè dona sentit a tota la meva carrera"

Aleix Coch:

"Vam estar convivint durant 10-12 dies i era com quan eres petit i feies les colònies. Es vivia un sentiment de germanor, anar tots a una i ser una família. Això es va veure al terreny de joc. No érem els favorits, però érem un equip"

"L'eliminatòria contra la Cultural va ser molt dura perquè feia molta calor, molta humitat, la tensió, els nervis... La tanda de penals, la vaig estar veient assegut a terra. Quan van fallar l'últim penal, vaig tenir problemes estomacals, em vaig posar a vomitar, vaig haver d'anar a l'ambulància, em van posar sèrum... I a la final anava tocat de l'estómac, però estava molt tranquil perquè confiava en els companys"

Ian Mackay:

"La clau va ser el primer partit abans de l'Atlético. Vam posar una cançó i ens vam posar a picar de mans. Sabíem que passaríem perquè teníem una confiança increïble"

"Recordo les tandes de penals. No estava nerviós perquè confiava molt en mi, se'm donaven bé i sabia que no podia fallar als meus companys"

Àngel Martínez:

"Imagina't la frustració quan vaig veure la vermella. Estava molt calent i no vaig pensar-hi gaire. Vam treballar en un recurs, però no hi va haver manera. A la desesperada, vaig enviar sol·licitud a l'àrbitre per Instagram i no me la va acceptar. Volia explicacions, però una vegada paït allò, vam tenir una xerrada amb l'Antonio Hidalgo després de sopar i es pensava que estaria més fotut"

"Vaig preparar un discurs que vaig fer al mateix hotel per transmetre que ens havíem guanyat el dret a ser allà, que ningú ens havia regalat res i que estava tranquil, confiança plena. Vaig mencionar aquells qui havien participat menys (Jurgi, Pajarero...) perquè tothom pensa en aquells que marquen gols, però aquesta gent va sortir amb una actitud espectacular"