En directe: De 21:00 a 22:00
Generació BSO
A continuació:
De 22:00 a 22:15
Notícies Migdia (R)
De 22:15 a 23:00
Fórmula Musical
El terreny de joc creualtenc, vist arran de terra des de la porteria de Grada Lino | Roger Benet El terreny de joc creualtenc, vist arran de terra des de la porteria de Grada Lino | Roger Benet
15.09.2025 17:42

Què passa amb el drenatge de la Nova Creu Alta?

El sistema de drenatge d'un camp de futbol consta de diferents capes (grava, sorra, sistema d'aspersors, sorra compactada...) que fan que l'aigua de la pluja s'expulsi de manera adient a mesura que cau. El "drenatge dels anys 60" de la Nova Creu Alta, com el va definir dissabte el president del Centre d'Esports Sabadell, Pau Morilla-Giner, no fa la seva funció, el que provoca que cada tempesta sigui un maldecap.

Hotel Suís
La pregunta del milió: quan es reprendrà el Sabadell-Cartagena?

On rau el problema?


Tot i que el més visible sovint és el mal estat de la gespa, tot ve provocat per la putrefacció de les capes inferiors. El director general, Bruno Batlle, ha destacat en les últimes hores la millora de la superfície des que se n'encarrega RoyalVerd. Però el mal endèmic segueix sent el mateix.

La base sobre la qual se sostenta la gespa és massa dura i podrida, el que fa que l'aigua no dreni, sinó que quedi estancada a la superfície. D'aquí la imatge massa habitual dels tolls a la Nova Creu Alta cada cop que plou. No és, però, l'única conseqüència del mal estat del drenatge.

Les habituals clapes i la diferent tonalitat de la gespa a mesura que s'acosta el mal temps també té, en part, l'explicació per aquest problema interior. Tot i plantar llavors, la gespa no arrela prou per culpa d'aquesta putrefacció.
 

Aspecte de la gespa dissabte durant el diluvi que va interrompre el Sabadell-Cartagena | Roger Benet
Aspecte de la gespa dissabte durant el diluvi que va interrompre el Sabadell-Cartagena | Roger Benet

Possibles solucions?


Durant els últims anys hem vist tot tipus de tractaments a la Nova Creu Alta per intentar mitigar els efectes d'aquest gran problema. Per exemple, les famoses 'xemeneies' que busquen airejar la zona afectada. Són forats d'un metre quadrat que arriben a la capa afectada per tal que es regeneri. Se n'haurien de fer, però, unes 8.000 a tota la superfície perquè hi hagués un canvi significatiu.

La solució definitiva té dos grans contratemps. El primer, evident, és pressupostari: el cost d'aquestes obres per refer tot el drenatge s'enfilaria per sobre del mig milió d'euros. No és l'única dificultat. En cas de poder-les assumir econòmicament, les obres tindrien un període d'execució proper als tres mesos, incloent totes les passes: demolició i retirada de la gespa i base existent, els moviments de terres, la instal·lació del nou sistema de drenatge, anivellar-ho i la nova gespa. Només podria fer-se a l'estiu, aprofitant les bones condicions climàtiques i la inactivitat al terreny de joc. Amb la lliga en marxa, impossible.
 

La gespa de l'estadi, un maldecap any rere any | Roger Benet
La gespa de l'estadi, un maldecap any rere any | Roger Benet