En directe: De 21:15 a 22:00
Fórmula Musical
A continuació:
De 22:00 a 23:59
Connectats (R)
De 00:00 a 02:00
Vitamina Dance
D'esquerra a dreta, Fernàndez, Veron, Elmekaoui i Artigas | RàdioSabadell D'esquerra a dreta, Fernàndez, Veron, Elmekaoui i Artigas | RàdioSabadell
10.10.2025 10:27

"Viure al carrer no és viure, és sobreviure"

Actuavallès va atendre més de 600 persones en situació de sensellarisme el 2024. Són les dades que ha donat l'entitat a RàdioSabadell, coincidint amb el Dia Mundial de les Persones en Situació de Sensellarisme, que a Sabadell es commemora el 10 d’octubre.
 

Fils de ciutat
Actuavallès: "Hem atès 600 persones en situació de sensellarisme a Sabadell el 2024"


Són persones que viuen al carrer o en infrahabitatges, com ara al cotxe, en naus abandonades, barraques o recursos residencials d’entitats. Una xifra que multiplica per cinc el nombre de sabadellencs que es trobaven en aquesta situació fa set anys. “En el primer recompte que vam fer el 2018, eren 110 persones”, explica Míriam Fernàndez, d’Actuavallès.
 

“És una situació que va en augment. Després de la covid va anar a més i, actualment, cada setmana tenim molts avisos de noves persones que estan a Sabadell en situació de sense llar”
Míriam Fernàndez, educadora social


Entre els factors que expliquen aquesta realitat hi ha les dificultats creixents per poder accedir a un habitatge i que les possibilitats per ocupar immobles o naus deshabitades també s’estan restringint i criminalitzant.
 

Com se surt del carrer?


“El que aquestes persones necessiten són recursos i acompanyament”, assegura Ester Artigas, educadora de l’entitat, que l'any passat va aconseguir que 86 persones deixessin de viure al ras.
 

“Ningú vol estar al carrer, però quan algú està en situació de sensellarisme no saps cap on anar, la situació és molt desesperant i si no hi ha algú al teu costat que et pregunti què vols i et digui les possibilitats reals, és molt difícil”
Ester Artigas, educadora social


Pel que fa als recursos, “n’hi ha molt pocs a la ciutat”, lamenten. Des d’Actuavallès gestionen el projecte Housing First, que consisteix a oferir un habitatge a les persones que no tenen accés a cap altre recurs, com a primer pas per recuperar una vida autònoma. L’entitat en té només tres a Sabadell.
 

“Està demostradíssim que tenir un habitatge, tenir un lloc on et sents segur, fa que la persona al cap d’un temps et digui que no vol continuar així. Amb recursos, les situacions més complicades es poden revertir”


També aposten per l’habilitació d’un alberg permanent per a les persones sense llar, un recurs que el govern municipal desestima.
 

“No és viure, és sobreviure”


El cas del Mathias és un bon exemple de com amb recursos i acompanyament es pot sortir d'aquesta situació. Amb una habitació pagada durant tres mesos, aquest sabadellenc va tenir la mínima seguretat per buscar una feina i deixar enrere l’etapa que va haver de viure al carrer. “Gràcies a Actuavallès vaig poder prosperar, vaig trobar una habitació, una feina. Però s’ha de demanar ajuda”, narra el Mathias.
 

“Estar al carrer no és viure, és supervivència. Quan em llevava al matí pensava en què menjar, com vestir-me, on passar el dia. No pots pensar en el futur. Vius dia a dia”
Mathias Veron, usuari d’Actuavallès

 

Nous perfils


Entre les persones que hi ha vivint en situació de sensellarisme a Sabadell hi ha joves extutelats, que es queden sense recursos després de formar part del sistema d’atenció social. És el cas de l’Ismail, que d’un dia per l’altre es va trobar al carrer.
 

“Tenia un pis d’acollida i estava treballant a una fruiteria, però quan vaig anar a renovar els papers, no me’ls van donar perquè no havia cotitzat prou. I em vaig quedar sense feina i sense pis. No sé què fer”
Ismail Elmekaoui, usuari d’Actuavallès


També està augmentant el nombre d’homes que “es divorcien o se’ls mor la mare i perden el fil que els unia amb la societat”. En aquests casos, molts d’ells van a viure al cotxe de forma temporal, però quan volen tornar al mercat immobiliari, no hi tenen accés.

Les dones que viuen al carrer també són un col·lectiu especialment vulnerable, ja que les dones acostumen a tenir “més xarxa d’acollida” més sòlida i les que acaben en situació de sensellarisme és perquè “hi ha unes dificultats afegides”.