Mig segle de vida de la Penya Sabadell: la pionera de les penyes arlequinades

L'any 1975 el Sabadell estava a la tercera categoria, com ara. Va arrencar la lliga amb cinc porteries a zero en les primeres set jornades. Igual que en l'actualitat. Aquell any no va acabar amb ascens. Va ser el següent. I no era el millor moment en l'aspecte social per als arlequinats, que venien d'assaborir la mel de la Primera Divisió i fins i tot la Copa de Fires tan sols uns anys abans.

L'època daurada del club havia donat pas a un període d'incertesa, el que no va impedir que "un grup d'entusiastes" fundessin la Penya Sabadell, com els ha definit l'actual president, Miquel Guillem. Han passat 50 anys de més derrotes que victòries. Més fracassos que èxits. Aquell Centre d'Esports acostumat a l'elit s'ha fet un fart de menjar fang en categories impròpies de la seva història. Mig segle després, però, els socis de l'actual penya més longeva de l'entitat segueixen al peu del canó i celebren un aniversari ben especial.
 

"Diuen que l'oïda i l'olfacte són els sentits que retenen millor la memòria quan ets nen i per a mi la Nova Creu Alta són l'olor a pòlvora i el soroll de les traques del Pepe Martínez"

Pau Morilla-Giner, president

Pirotècnia a l'estadi

L'Hotel Urpí va acollir divendres un sopar commemoratiu on les batalletes s'anaven enllaçant una rere l'altra. No només per la presència de futbolistes històrics com Lino, Tanco o Robert Elvira. També hi eren del present, com Kaiser o el tècnic Ferran Costa. Els mateixos penyistes recordaven com entraven al camp amb botzines de camió o les famoses traques que l'alma màter de la penya, Pepe Martínez, tirava dins l'estadi. Eren altres temps. Una figura, la del Pepe, esmentada un munt de cops durant el sopar.

"Vam decidir establir-nos a lateral per dividir així en dues parts quan venien aficions molt nombroses com el Betis, el Madrid o el Murcia, que omplien tota aquella zona", s'escolta en una de les taules del sopar. A l'altra, recorden quan l'Ajax d'un encara desconegut Louis van Gaal va visitar la Nova Creu Alta per jugar el famós torneig de juvenils que organitzava cada Festa Major la penya fins al 2011.
 

"El 1975 era una mala època per fer qualsevol cosa. L'equip estava a Tercera i l'equip no va pujar. Els fundadors de la penya van ser uns entusiastes. El club té sort de tenir tota aquesta gent. Quan sents aquests colors és igual la categoria"

"Encarem el present amb il·lusió. Tenim tendència a il·lusionar-nos fàcilment, però és encoratjador estar a només un pas del futbol professional, que és on hauríem de ser com a mínim"

"Volem fer més activitats de les que malauradament hem fet últimament. Amb la pandèmia fins i tot va estar a punt de desaparèixer la penya però no l'han deixat caure mai i hi ha gent jove que s'ha incorporat a la junta"

Miquel Guillem, president de la Penya Sabadell

Guardioles per salvar el club

Un dels últims socis de la Penya Sabadell és el periodista Pere Figueras, que ha esperat a jubilar-se per treure's el carnet: "Per ètica, no volia exercir la professió sent soci d'alguna penya arlequinada". Durant el seu discurs, va recordar quan l'equip va estar a punt de desaparèixer, a mitjans dels 90, i els mateixos penyistes van posar guardioles per evitar que fes fallida.

Un parlament que també va tenir un altre emotiu record per a l'Àngel Pérez Serra, habitual en els desplaçaments de l'equip. El trofeu que han creat a la penya per premiar a partir d'aquesta temporada el millor jugador arlequinat del curs durà el seu nom. És la principal novetat d'enguany.

D'entre totes les penyes vigents, la pionera és una Penya Sabadell que també ha tingut moments de dubtes en etapes recents, però que ha incorporat gent jove a la nova junta. Hi ha relleu i segueix ben vigent aquell sentiment arlequinat dels que ara fa 50 anys van decidir agrupar-se per crear la Penya Sabadell.