20 anys de l'últim partit del Sabadell femení a Primera
El 20 de novembre de 2005 el conjunt arlequinat va perdre al camp del Rayo Vallecano (6-0) abans de dissoldre's per problemes econòmics
Plantilla arlequinada a la tercera jornada d'aquella lliga a Lezama | Cedida
El 20 de novembre no només és la mort del dictador Franco. També tal dia com avui, però de fa 20 anys, el Centre d'Esports disputava el seu últim compromís a l'aleshores anomenada Superlliga femenina, ara Lliga F.
La secció ja arrossegava problemes econòmics que van provocar fins i tot algun contratemps a l'allotjament d'aquell cap de setmana a Madrid. La visita a Vallecas es va saldar amb una golejada favorable al Rayo (6-0) a la novena jornada del campionat.
I el següent partit, que s'havia de jugar a Sant Oleguer contra l'Oviedo Moderno, mai arribaria a disputar-se per la retirada a mitja campanya de les arlequinades per la crisi financera i els deutes que s'arrossegaven. La RFEF va decidir anul·lar tots els partits que havia jugat fins aleshores el conjunt entrenat per Jose Quereda 'Pirri' per no haver completat una volta sencera:
- J1 | Estudiantes 2-1 Sabadell
- J2 | Sabadell 0-1 Puebla
- J3 | Athletic Club 5-0 Sabadell
- J4 | Sabadell 3-4 Gijón
- J5 | Transportes Alcaine 1-3 Sabadell
- J6 | Sabadell 1-4 Levante
- J7 | Barcelona 4-0 Sabadell
- J8 | Sabadell 2-4 Torrejón
- J9 | Rayo Vallecano 6-0 Sabadell
El gran beneficiat va ser el Transportes Alcaine aragonès, l'únic que s'havia deixat punts contra el conjunt sabadellenc. Per a la història quedarà que aquell últim triomf a l'elit va ser tot i el gol inaugural d'una futbolista mítica del futbol femení espanyol: Vero Boquete. A Saragossa, el Sabadell va remuntar per mitjà d'Estela, Ainhoa i Noemí Rubio.
El divendres posterior al Rayo-Sabadell la directiva encapçalada per Merche Romero va decidir retirar l'equip per manca de recursos econòmics i les jugadores van haver de buscar-se la vida. Algunes van trobar nou destí a la mateixa Superlliga: Mireia Chico i Esther Romero van signar pel Barça i Noemí Rubio i Olga Rodríguez per l'Espanyol.
- Escolta l'entrevista amb Noemí Rubio al minut 29:25
"És increïble, han passat volant aquests 20 anys. Van ser unes temporades boníssimes. Experiències inoblidables que vam gaudir moltíssim"
"Va ser trist que tot el que havia aconseguit el Sabadell s'esfumés així. Totes vam haver de buscar nou equip a mitja temporada. Desconeixíem què passava i d'un dia per l'altre ens van dir que no continuaríem. Va ser un xoc"
"És una pena que 20 anys després el primer equip femení del Sabadell encara no hagi tornat a Primera"
"Encara queda camí per recórrer, però se sent enveja molt sana. Encara tinc contacte amb jugadores com la Marta Torrejón i el canvi ha sigut abismal. Nosaltres entrenàvem en els pitjors horaris i condicions. Algú havia de començar i ho vam fer nosaltres. Ara les meves dues filles també juguen a futbol. Qui sap si se n'aprofitaran"
Noemí Rubio, exarlequinada
L'última plantilla
Aquesta era la confecció inicial de l'última plantilla del Centre d'Esports a Superlliga femenina. Algunes ni tan sols van arribar a debutar i sí que ho van fer d'altres joves que incloem al llistat:
- Alba Montserrat
- Esther Romero
- Alexandra Reed
- Mireia Chico
- Anabel Alba
- Mireia López
- Olga Rodríguez
- Esther Clopés
- Sandra Sáez
- Noemí Rubio
- Flor de Luna
- Águeda García
- Juani Mora
- Marta Villagrasa
- 'Xula' Álvarez
- Laia Malagón
- Maria Reche
- Cris Hilario
- Ainhoa Morón
- Esther Domingo
- Pamela Alférez
- Carmen Yera
- María Jose Sánchez
- Sheila Fortes
També Estela Machín, Laura Petit, Elena Fernández i Mireia Benlliure. El cos tècnic era el següent:
- Jose Quereda 'Pirri' (entrenador)
- Marc Machado (segon entrenador i preparador físic)
- Juanma Martínez (entrenador de porteres)
- Llorenç Villagrasa (delegat)
- Raúl Rodríguez (utiller i cap de premsa)
Top-10 del rànquing històric
Tot i portar dues dècades lluny de l'elit, el Centre d'Esports Sabadell continua a dia d'avui entre els 10 equips més històrics de la màxima categoria de futbol femení espanyol. En 17 temporades a l'elit, les arlequinades van sumar un total de 556 punts. Club que va obrir camí al futbol femení català, el 1991 ja va arribar a una final de Copa de la Reina, perdent-la 3-0 a Medina de Pomar contra l'Oroquieta Villaverde.
📊 Clasificación histórica
⚽️ @LigaF_oficial
1⃣ @LUDfemenino
2⃣ @RCDEFemeni
3⃣ @FCBfemeni
4⃣ @AthleticClubFem
5⃣ @AtletiFemenino
6⃣ @RayoFemenino
7⃣ @RealSociedadFEM
8⃣ @VCF_Femenino
9⃣ @sportinghuelva
🔟 @CESabadell
✍️ Terminada la temporada 2024-25 pic.twitter.com/mhOASTVEae— 🔍 Clasificaciones Históricas (@ClasiHistorica) June 17, 2025
L'època daurada del Sabadell femení va ser a principis del nou segle. El 2002 i 2003 l'equip va acabar quart a Superlliga. Aquell últim any, a més, va aixecar el seu únic títol estatal: la Copa assolida a la Nova Creu Alta contra l'Estudiantes de Huelva (3-1).
Un any més tard, les de Santy Fernández es van quedar a un pas del doblet. La lliga es va esfumar amb un arbitratge molt polèmic a Barakaldo en el partit decisiu contra l'Athletic Club (2-1). I com a la competició domèstica, a la Copa també van ser subcampiones, caient a la pròrroga de la final d'Anduva contra el Levante (1-3). Tan sols any i mig després, el projecte desapareixia pels deutes acumulats.
Pioneres en grans estadis
Aquella generació daurada del Sabadell també va ser capdavantera a l'hora de jugar a grans estadis, cosa que -afortunadament- comença a ser habitual al futbol femení. A més de la final de Copa de 2003, l'any del subtítol de lliga el Centre d'Esports va actuar de local a la Nova Creu Alta en diferents ocasions.
Les arlequinades també van tastar aquells anys escenaris com San Mamés o el Mini. Fa unes setmanes, coincidint amb la disputa d'un altre partit de Lliga F a l'estadi creualtenc (el Badalona Women-DUX Logroño), el tècnic del millor Sabadell femení de la història recordava aquella experiència a RàdioSabadell.
"Tinc un record molt maco dels partits que vam jugar a la Nova Creu Alta. Contra l'Espanyol, just abans d'anar a Lasesarre, recordo que van venir molts aficionats a donar-nos suport. No cal ni esmentar què va passar a Barakaldo, fins i tot l'entrenador de l'Athletic em va reconèixer que el penal que els va donar el títol de lliga no l'era"
Santy Fernández
Dues dècades després de tot allò, el Sabadell continua massa lluny de la primera divisió femenina. El conjunt arlequinat va haver de començar de zero després d'aquella dissolució. Ho va fer a l'última categoria. Des d'aleshores han passat ja 20 anys. Tot i l'ascens del curs passat, en l'actualitat el primer equip milita a Preferent, la cinquena categoria. Per fer-nos una idea, aleshores el Sabadell acabava per sobre de l'Espanyol a la classificació de Superlliga. Ara, juga contra l'Espanyol 'C'.
En categories formatives sí que s'ha recuperat el nivell més alt. El Juvenil 'A' femení milita a Preferent, el Cadet 'A' a Primera i l'Infantil 'A' a Preferent. Totes, contra les millors de les seves edats de Catalunya. Però el sènior segueix a anys llum d'aquell Sabadell que era referència absoluta del futbol femení català i espanyol. Eren altres temps en tots els sentits.




