L'OAR Gràcia Sabadell ha estat notícia l'últim any per l'ascens a Or Femenina assolit a la pista i al qual va haver de renunciar als despatxos per falta de múscul econòmic per fer-hi front. Enguany, tot i la renovació profunda, el sènior femení torna a situar-se entre els primers a Plata.

La vessant esportiva funciona al carrer Boccaccio molt millor a les altes esferes que en categories formatives, a les quals han perdut fins i tot algun equip clau aquesta temporada. I l'allau de baixes ha provocat també un forat a la caixa verd-i-blanca.

El mandat de Salvador Gomis al capdavant del club es tanca al 2028, coincidint amb el 75è aniversari de l'entitat. Serà, a més, el seu vintè any presidint l'OAR. En aquesta entrevista, el dirigent repassa a fons tots els àmbits de l'entitat, incloent-hi la confessió que fa temps que treballen internament per buscar un relleu generacional a la presidència gracienca:
 

Relleu a la presidència?

"Ja fa cinc o sis anys que anem buscant possibles substituts. Gent jove que tingui ganes d'agafar noves directrius, les que siguin, les que creguin oportunes. Cada vegada hi ha menys gent que s'integra i tot i ser un club amb molta gent implicada, a vegades el que cal és tallar el cap. Han de començar a canviar coses dels que dirigeixen el club"

"Ha arribat un moment que em veig en fora de joc i l'últim que vull és que el club estigui en fora de joc. Trobar gent que tingui ganes d'agafar el relleu s'ha convertit en prioritari. Soc optimista, hi ha noms de futuribles nous presidents"

Dificultats econòmiques

"L'economia de l'OAR està fatal, molt malament. És una situació complicada pel que hem deixat de cobrar aquest any, entre baixes de jugadors, de patrocinadors i deutes que arrosseguem de les diverses fases. És preocupant i potser ens portarà a prendre decisions importants a finals de temporada"

Sabadell, capital de l'handbol català?

"Està en un estat molt embrionari, però fa un mes vaig proposar a l'Ajuntament ser la capital de l'handbol català els anys 2028 i 2029 agafant el relleu de Calella. Va haver-hi bona predisposició però s'ha de parlar molt encara. La Federació també ha rebut aquesta notícia amb interès i veu el 75è aniversari com un lloc molt maco on fer aquestes activitats"

Prioritat: la base

"El que més em preocupa no és si els primers equips poden assumir els ascensos, sinó com podem fer créixer la base. La situació dels clubs i de les famílies està canviant molt i el compromís dels jugadors també. És més una extraescolar que un club esportiu i ens hem d'adaptar perquè no queda una altra"

"Hem promocionat l'handbol a les escoles però és cert que alguna cosa haurem fet malament perquè tenim els equips justos. Estem sense infantil ni cadet femení i un juvenil masculí amb una 'joint venture' amb el Barberà quan l'any passat havia quedat sisè d'Espanya. És molt incongruent, han marxat 70 jugadors aquesta temporada. Segur que no treballem prou bé i segur que alguna cosa està canviant a la societat"

La política formativa dels clubs

"Haurà de canviar alguna cosa en la manera de fer dels clubs perquè si no, anirem en picat. L'únic que fem és treure'ns els nens d'uns clubs als altres i això no ens porta enlloc. Ningú podrà dir que jo no he donat una baixa, però del que eren reforços puntuals ha passat a una disbauxa de tot s'hi val, encara que sigui desfent equips sencers. Els clubs tenim molt a dir perquè si no som capaços de posar el fre, avui l'hem patit nosaltres però demà ho patirà un altre de l'entorn. A mi no m'interessa que el Sant Quirze, el Sabadell o el Pau Casals no tinguin equip perquè el Gràcia es farà gran si els altres també tenen equips"

"Són moltes coses que crec que haurien de canviar i tampoc veig els clubs per la labor de fer-les, sinó amb l'egoïsme que jo també m'estic plantejant per a l'any que ve. Perquè el que no em puc permetre és la situació que tinc enguany i per sobre de tot està el meu club"

Plata Femenina

"Pensàvem que no patiríem per perdre la categoria, però que ens hauríem de donar dos o tres anys per encaixar el nou equip. El treball del Pol (Ibáñez) i del Xavi (Vilella) està donant els seus fruits des del primer moment i les incorporacions s'han adaptat perfectament. Estem en disposició de lluitar per unes altres fases"

"Són persones conseqüents que han crescut a la casa i que saben les alegries i els problemes que tenim. El fet que no s'hagin sentit enganyades per part del club ha estat clau. Un parell de mesos abans ja se sabia que aniríem a totes a nivell esportiu, però tothom era conscient que en cas d'ascens, no ens el podíem permetre econòmicament"

La renúncia a Or, sense retrets

"Els catalans mai tenim diners. Potser les administracions no ens donen suport com voldríem, però a la vegada no ens fem a la idea que som moltes entitats esportives que al cap de l'any aconseguim èxits esportius i les ajudes s'han de repartir. Un club ha de saber on està i el que pot assolir i el que no. L'activitat segueix i intentarem tornar a pujar, encara que el desenllaç torni a ser el mateix. Però el que no farem serà culpar els uns als altres perquè som nosaltres els que hem de mirar de tenir solvència. Som a les categories idònies"

Primera Nacional Masculina

"Potser s'està donant massa responsabilitat a aquests jugadors joves que pugen del juvenil o del filial. Ha de ser el nostre futur, però s'han trobat al mig per circumstàncies alienes al que estava programat, com baixes o lesions dels pesos pesats que havien de liderar el canvi i que no hi són. I això fa que a la pista perdem punts per inexperts, però no temo per la categoria. Estan competint molt bé i t'alegra, però també també et sap greu perquè potser necessitaven un respir"