El rendiment d'Arthur Bonaldo a l'eix de la defensa ha estat una de les notícies més agradables d'aquest tram final de 2025 al Centre d'Esports Sabadell. Aquell exitós canvi de demarcació iniciat en el play-off davant l'Eibar 'B' i l'UCAM Murcia, ha acabat derivant en la reconversió definitiva d'un dels centrals, avui dia, més destacats de la Primera Federació.

Gràcies al seu poder en el joc aeri, el bon tracte amb la pilota als peus i accions defensives providencials, Bonaldo ha estat un dels principals responsables d'haver enterrat el debat de l'estiu sobre la falta de centrals a la plantilla. O dels 7 gols en contra i les 12 porteries a zero en 17 jornades.
 

"El canvi de posició m'ha vingut molt bé. M'ha donat un plus de confiança perquè veig el futbol més de cara. Així es poden veure les meves virtuts i els meus defectes queden més amagats. No és arrogància, ho dic amb humilitat: és la posició perfecta per a mi. A l'estiu, li vaig dir al míster que m'agradaria seguir jugant allà per continuar aprenent"

"No tinc por de dir-ho. Pots parlar d'objectius, però tenir il·lusió no és una cosa dolenta. La vida va de tenir esperança i expectatives. Per què no tenir la il·lusió de pujar o de jugar un 'play-off'?"

Arthur Bonaldo

Només s'ha perdut 10 minuts

A més, el de Palotina, que va remarcar la importància d'una pretemporada lliure de contratemps, ha estat una garantia de fiabilitat. De les dues lesions importants de la 2024-25, a perdre's únicament 13 minuts en lliga de la 2025-26. I realment en són 10, ja que l'àrbitre no va apuntar el moment correcte del seu canvi a l'acta del Sabadell-Teruel.

Amb el permís de Diego Fuoli, és el jugador de camp arlequinat més utilitzat: 1.641 minuts disputats en totes les competicions oficials que l'han situat a les portes d'igualar els 1.738 del curs passat sencer. Si tot va segons el previst, superarà aquesta xifra en l'últim partit de la primera volta contra el Marbella.

'Pastor' Bonaldo

Bonaldo no només és un líder que puntualment ha lluït el braçalet de capità del Centre d'Esports. Es considera una persona "optimista" que, fora dels terrenys de joc, practica d'una forma activa la seva fe. Prové d'una família de pastors que prediquen a través de l'Evangeli i ell també ho acostuma a fer. Presencialment i en línia.
 

"No me n'avergonyeixo. Vull que la gent ho conegui i ho entengui. El meu desig és que visquin el que visc jo. La meva fe no és irreal. La serenor i l'estabilitat són producte de la meva fe. No soc cristià per Nadal o només els diumenges. Tinc fe cada dia, vagin les coses bé o malament"

"Em veig responsable de ser un exemple per a tots, per la meva fe, en tots els sentits de la vida. Ser capità no em genera un pes extra perquè ho porto a dins. L'any passat estava lesionat i em comportava de la mateixa manera que ara"

En uns dies tan assenyalats per al cristianisme com és Nadal, Bonaldo també ha abraçat la cultura catalana a través dels seus fills. Especialment la gran, la Sofia, ja que el petit Daniel va néixer fa tot just un mes i mig. Això ha fet que figures com el Tió o el Llaminer siguin part del seu dia a dia a la ciutat: "Aquí hi ha un ambient familiar i d'alegria. Ens agrada i sempre som allà".