Bàsquet
Jordi Robirosa: "Continuo pensant que la samarreta del Sabadell és la més bonica del món"
La veu del bàsquet en català s'ha jubilat en aquest 2025 després de quatre dècades a Televisió de Catalunya... i un estret vincle amb la ciutat
Ha estat la veu del bàsquet en català per a més d'una i de dues generacions. L'esport de la cistella no s'entén a casa nostra sense el seu 'apostoflant'. Més que un mot, un segell propi que va intentar introduir a l'Institut d'Estudis Catalans com a gal·licisme... sense èxit.
Jordi Robirosa es va jubilar el passat 14 de maig després de quatre dècades a Televisió de Catalunya i gairebé mig segle a la professió. "El millor és la gent que he conegut", ha assegurat en una extensa entrevista a RàdioSabadell. Un adeu que ha coincidit, casualitats de la vida, amb el retorn de les retransmissions de bàsquet a TV3: "L'esport és cultura i una eina fonamental per a la difusió de la llengua, i aquí la direcció de la televisió ha fallat durant molts anys".
Calcula haver fet unes 3.000 narracions durant la seva carrera periodística; més de 2.000, de bàsquet. Amb un estil molt personal: "Si és bo o és dolent, això ho han de dir uns altres". Com se sol dir en aquests casos, un periodista de raça, en què els Estats Units i l'NBA li van ensenyar "l'art de l'entrevista".
El vincle de Robirosa amb Sabadell
Aquests inicis "en plena embranzida" a la televisió van coincidir amb la seva etapa vital a Sabadell. A la ciutat, i més concretament al carrer Covadonga, al costat de la Torre de l'Aigua, hi va viure durant 17 anys, del 1983 al 2000. La seva dona i els seus fills, de fet, són sabadellencs.
Té un "gran record" de la ciutat, però admet que va marxar pel trànsit: "Era horrorós entrar i sortir de Sabadell. La Rambla Ibèria es va passar anys tancada i només podies entrar per la Gran Via. Era espantós. Si no, no hauria marxat perquè jo estava molt bé a Sabadell. Per a mi, el Centre és com un poble, només es parla català pràcticament". La difusió de la llengua continua sent el seu gran cavall de batalla. "En una o dues generacions podem ser residuals", alerta.
"Vull que el Sabadell estigui a Primera"
Robirosa, que en el moment de l'entrevista es va presentar al carrer Doctor Puig amb una insígnia del Sabadell, mai ha amagat la seva "fascinació" pel Centre d'Esports. La singularitat dels quadres fa que consideri la samarreta arlequinada "la més bonica del món", tot i que enguany viu una sana 'rivalitat' a Primera Federació: "Jo soc soci de l'Europa, però vull que guanyi el Sabadell i que estigui a Primera. És molt complicat que l'Europa hi sigui, però el Sabadell sí, ja hi ha estat molts anys".
L'últim cop ja fa molt, a finals dels 80, però com a bon 'sabadellenc' en aquell moment, recorda haver cobert la celebració del darrer ascens a Primera l'any 1986 a la plaça de l'Ajuntament, després de la famosa victòria a la Nova Creu Alta contra l'Atlético Madrileño, amb entrevista inclosa al mític porter menorquí Joan Capó.
Notícies relacionades
