El Sabadell pot adjudicar-se aquest cap de setmana el títol honorífic de campió d'hivern del Grup 2 de Primera Federació. Guanyar diumenge (16:30h) el Marbella és sinònim de passar primer a la segona volta del campionat.

Però l'equip de Ferran Costa en té prou amb igualar el marcador de l'Atlético Madrileño, que té un punt menys i just abans (14h) visita l'Antequera. Repassem les altres vegades en les quals el Sabadell ha creuat l'equador de la lliga encapçalant la classificació:
 

Temporada 2019/20 (Segona 'B')

• Resultat final: tercers -amb la lliga interrompuda- i ascens via play-off

Amb 35 punts al final de la primera volta, els arlequinats van passar el teòric equador de la competició amb un punt de marge sobre el Castellón i l'Andorra i dos per sobre de l'Espanyol 'B'. Més tard, la lliga va quedar interrompuda per l'arribada de la pandèmia a falta de 10 jornades per al final, quan el Centre d'Esports era tercer a un punt del Castellón. Després del confinament forçós i de molts moments d'incertesa, el Sabadell acabaria pujant a la bombolla de Marbella contra el Barça Atlètic (2-1).
 

Temporada 2006/07 (Tercera)

• Resultat final: tercers i ascens via play-off

Van haver de passar més de quatre dècades des de l'anterior precedent per tornar a veure el Sabadell com a campió d'hivern. I amb matisos. Primer, perquè va ser a la quarta categoria en comptes de la tercera. Amb Ramon Moya dirigint la nau, l'equip sabadellenc va tancar la primera volta primer amb una golejada 1-4 a Premià. El Reus, però, tenia un partit pendent, i quan el va guanyar va empatar a punts amb els arlequinats i amb millor average general.

Aquella primera volta és la millor de la història arlequinada amb 40 punts, però tampoc n'hi va haver prou per acabar primers a finals de temporada malgrat clavar els registres. Amb 80 punts, el Sabadell va ser tercer, empatat amb el segon (Girona) i dos per sota del ja desaparegut Reus Deportiu.
 

Els quatre primers jugaven la promoció i el conjunt arlequinat no va fallar. Primer, una agònica semifinal contra el Mallorca 'B' dels Dani Benítez, Emilio Nsué, Andrés Fernández i companyia resolta als penals en l'últim partit de la història del Lluís Sitjar. I més tard, un passeig contra el Caudal de Mieres per celebrar l'ascens més plàcid de la història.
 

Temporada 1963/64 (Tercera)

• Resultat final: campió de lliga i ascens a la promoció

No existia la Segona 'B' encara, amb la qual cosa aquella Tercera corresponia realment al tercer graó del futbol espanyol. Al grup català, el Centre d'Esports va tancar la primera volta amb dos punts de marge sobre el segon.

Després, el Sabadell acabaria campió de lliga per sobre -per aquest ordre- de la Unió Esportiva Lleida, el Nàstic de Tarragona i el Terrassa FC (que van jugar play-off però no van ascendir) i el Girona i el Sant Andreu, que s'hi van quedar a les portes.
 

A la promoció, l'equip del basc Juan Ramón eliminaria el Castellón i l'Albacete. En el partit decisiu, Josep Antoni Noya va fer dos gols en un 3-0 a la Creu Alta. Aquell títol d'hivern seria l'avantsala de dos ascensos seguits per als arlequinats, ja que el Sabadell (a partir del curs següent ja amb el mític Bernardino Pérez 'Pasieguito') va passar en pocs mesos de Tercera a Primera.

Temporada 1945/46 (Segona)

• Resultat final: campió i ascens directe

Només va perdre dos partits en aquella primera volta: l'inaugural a Salamanca (3-1) i a casa contra el Ferrol (2-3). Amb l'històric Vicenç Gràcia com a tècnic, aquell Sabadell va arribar a l'equador de la lliga primer dos punts per sobre del Ferrol i a tres de la Real Sociedad. Tot i perdre, entre d'altres, a Riazor, el conjunt arlequinat va acabar la lliga primer dos punts per sobre del Deportivo de La Coruña, l'altre equip que va ascendir directe.
 

Era el segon ascens dels quatre del Sabadell a Primera. En aquell equip hi eren il·lustres com Ricard Pujol (el porter), Fifo Navarro, Manuel Pallás, Antonio Vázquez o Benjamín Telechea, avi del també futbolista Ferran Corominas 'Coro'.
 

Temporada 1941/42 (Segona)

• Resultat final: campió però sense pujar per la derrota a la final del play-off

L'única que no va acabar amb ascens. L'equip -entrenat aleshores per José Abad- no va perdre en tota la segona volta, però ho va empatar tot excepte els triomfs contra el Girona (0-1) i Osasuna (2-0). Va ser campió del seu grup tres punts per sobre del Zaragoza, classificant-se així per a la promoció.

Després de 10 jornades extra, el Sabadell va acabar quart aquesta segona lligueta, darrere el Betis i el Zaragoza (que sí que van pujar directes) i el Real Murcia. Per tant, el Sabadell va ser un dels dos de Segona que van jugar-se l'ascens a un partit contra el tercer i quart per la cua de Primera.

Però els arlequinats el van perdre per 3-1 contra l'Oviedo a Chamartín, quedant-se amb la mel als llavis. És la famosa promoció que també va jugar el Barcelona, la vegada que més a prop ha estat de Segona. Els blaugranes van evitar el descens superant 5-1 el Murcia també a Madrid.