Joan Capó: "Pujar a Segona va ser bo, però fer-ho a Primera va ser el súmmum"
Entrevista al llegendari exporter del Centre d'Esports Sabadell, que dissabte serà un dels homenatjats en el 40è aniversari de l'últim ascens a la màxima categoria
L'XI del dia de l'ascens davant el Madrileño | @CESabadell
Entre els homenatjats aquest pròxim dissabte amb motiu del 40è aniversari de l'últim ascens del Centre d'Esports Sabadell a Primera Divisió hi haurà un bon grapat d'il·lustres exarlequinats, però ben pocs han quedat elevats a la categoria de llegendes de l'entitat.
Un d'ells és Joan Capó. Més enllà del misticisme que sempre ha envoltat la seva figura, inclosa en l'estètica futbolística dels anys 70 i 80, els números parlen per si sols:
- 10 temporades repartides en dues etapes (1975-79 i 1983-89)
- Dos ascensos a Segona (Olímpic de Xàtiva i Binéfar) i un a Primera (Atlético Madrileño)
- Rècord d'ascensos (3) igualat amb Lino Gutiérrez
- 336 partits oficials amb el club, en el podi històric amb el mateix Lino i 'Quimet' Saura, i amb gairebé un centenar més que el següent porter, Pepe Martínez (247)
- Rècord de minuts imbatut en lliga i play-off (759), per davant de David de Navas (636)... i Diego Fuoli (585)
La 'mili' va fer que acabés de rebot al Sabadell cedit per part del Barcelona, però tot i tenir només 20 anys en aquell moment, es va fer amo i senyor de la porteria arlequinada. Gairebé un lustre més tard va cridar l'atenció del Celta, on va viure quatre temporades 'ascensor' amb dues promocions i dos descensos.
30 gols rebuts l'any de l'ascens
Després de baixar de Primera, Capó va decidir fer un altre pas enrere per agafar impuls. Primer va venir Binéfar la 1983-84. Un any en què va encaixar només 31 gols en contra en 38 partits i va deixar la porteria a zero en 18 ocasions. Xifres molt semblants a les de la recordada 1985-86: 30 en 38 compromisos de lliga i 17 porteries a zero, inclosa la del desenllaç a la Nova Creu Alta davant l'Atlético Madrileño.
Quan va posar el punt final a la seva carrera futbolística, es va allunyar del focus per tornar a la seva Ciutadella natal, la qual només havia abandonat per anar a jugar a Barcelona, Sabadell i Vigo. Allà va obrir el negoci familiar de roba infantil anomenat 'Fillets' mentre, fidel a la seva autenticitat, el futbol perdia protagonisme per donar pas a una vida molt més tranquil·la.
"No recordo si havia tornat a la Nova Creu Alta a veure cap partit, però sí que he estat a Sabadell. Indirectament, sempre he tingut relació amb algú d'aquí. És gairebé com casa nostra perquè hi hem viscut durant bastants anys. La veritat és que no li he donat cap volta, serà una sorpresa i estic molt content de venir"
"A mesura que passa el temps, més te n'adones. Van ser uns anys preciosos perquè pujar a Segona ja va ser bo, però fer-ho a Primera va ser el súmmum"
"Sempre estàs pendent del resultat del Sabadell tot i no conèixer els companys, les alineacions... però que no es preocupin, que jugant la meitat del que juguen, els veurem a dalt"
Joan Capó, exporter del Sabadell





