Josep Maria Sala recorda la remuntada contra el Madrid de la Quinta del Buitre
El Sabadell va aixecar a la Nova Creu Alta un 0-2 amb tres gols en 10 minuts sota un gran diluvi
Al Sabadell no li és nou això d'haver de remuntar contra el Real Madrid. Si aquest divendres (21h) intentarà capgirar el 2-0 del Castilla a Valdebebas, el gener de 1988 va aixecar precisament dos gols al primer equip blanc... en qüestió de 10 minuts!
Era l'anada dels quarts de final de la Copa del Rei i Hugo Sánchez de xilena i Martín Vázquez de falta van posar per davant l'equip madridista per partida doble. Aquell Real Madrid era 'la Quinta del Buitre' que liderava el futbol espanyol abans de la irrupció del Barça de Cruyff. El Sabadell, per contra, vivia el que encara ara és el seu últim any a Primera.
El conjunt de Toño de la Cruz va arribar a vestidors 0-2 sota la intensa pluja que va caure en una Nova Creu Alta plena fins la bandera. Si l'equip de Ferran Costa té tot un partit per endavant per guanyar de dos, el Sabadell de fa 37 anys en va tenir prou amb 10 minuts.
I és que el partit va arribar a l'últim terç amb 0-2, però Jordi Vinyals a l'equador de la segona meitat i Josep Maria Sala i Josep Villarroya en tan sols dos minuts van batre un Paco Buyo molt encertat durant el partit però poc eficient en les accions dels gols. A les portes d'una nova Operació remuntada, recordem aquella gesta amb un dels golejadors: el 'Motoret'.
FITXA TÈCNICA
CE Sabadell: Manzanedo, Fradera, Saura, Maestre, Lino, Vinyals (Barbarà, 71'), Periko Alonso, Sala, Rubio, Kitanovski i Zamora (Villarroya, 74')
Real Madrid: Buyo, Sanchís, Tendillo, Mino, Muñoz Pérez, Solana, Camacho, Paco Llorente (Aguilà, 85'), Martín Vázquez, Jankovic i Hugo Sánchez (Santillana, 45')
Gols: 0-1 (9’) Hugo Sánchez. 0-2 (32’) Martín Vázquez. 1-2 (66') Vinyals. 2-2 (75') Sala. 3-2 (76') Villarroya
Àrbitre: Antonio Martín Navarrete (Màlaga). Va amonestar Periko Alonso; i Sanchís
Incidències: Partit corresponent a l’anada dels quarts de final de la Copa del Rei jugat el 13 de gener de 1988
"Desitjàvem que ens toqués un equip gran i ens va tocar el Madrid. Va caure molta aigua i el camp estava enfangat. Jugàvem contra un Madrid que era molt guanyador en aquella època. Estava molt difícil amb el 0-2 al descans però hi crèiem i sabíem que tindríem ocasions. Tot va ser esperit de treball, de lluitar totes les pilotes"
"Quan jugues contra el Madrid la motivació és màxima, no necessitàvem res. El camp també estava ple de gom a gom. Sabíem que podíem donar-li un ensurt al Madrid amb les condicions que teníem aquell dia i les ganes que vam posar. Per a ells era molt incòmode"
"Ja s'han vist un munt d'eliminatòries que s'han remuntat. El filial no pot estar còmode, és la clau. Tenen molta qualitat i aquest aspecte no el podem igualar, però sí que han de veure que el rival juga a una altra cosa. Que el Sabadell va a pel partit i vol ser a Segona. Queda tot un partit a la Nova Creu Alta i la gent empentarà segur"
Josep Maria Sala
Com alguns companys d'aquell equip, el 'Motoret' Sala va ser present a la llotja en l'últim partit a la Nova Creu Alta ara fa tres setmanes contra l'Antequera i va marxar "molt impressionat" amb l'ambient de l'estadi. Un factor clau de cara a divendres.
A la tornada al Bernabéu, el Madrid acabaria classificant-se per a les semifinals a la pròrroga i amb polèmica. L'àrbitre no va assenyalar un clar penal favorable sobre Vinyals ni tampoc va validar un gol fantasma de Zamora que havia entrat. El 0-0 es va mantenir fins al 78', quan Santillana va enviar l'eliminatòria al temps extra. Aleshores, Paco Llorente (pare de l'ara internacional Marcos Llorente) va fer el definitiu 2-0 que tombava el Sabadell.




