Alba Caballer: ''Quan s'acaba una vida, en poden sorgir de noves''

L’Hospital Parc Taulí de Sabadell ha registrat durant els primers mesos de 2025 un total de 14 donants d’òrgans, una xifra que ha permès extreure prop de 50 òrgans que posteriorment han estat trasplantats en hospitals de referència de Catalunya.  El centre sabadellenc actua com a hospital extractor d’òrgans, és a dir, s’encarrega de la detecció dels possibles donants i de l’extracció dels òrgans, que després són traslladats als hospitals especialitzats on es realitzen els trasplantaments. En canvi, al Parc Taulí sí que es duen a terme trasplantaments de teixits.

La major part de les donacions provenen de persones amb mort encefàlica, així com de pacients que moren dins l’àmbit hospitalari. Els professionals recorden que pràcticament qualsevol persona pot ser donant, sempre que es pugui garantir que els òrgans són aptes i no comporten riscos per al receptor. 

Segons explica Alba Caballer, membre de l’equip de donació de l’Hospital de Sabadell, la voluntat de ser donant és un aspecte fonamental per facilitar el procés. Per aquest motiu, recomana comunicar aquesta decisió als familiars i/o persones properes, així com deixar-ne constància a través de La Meva Salut o del document de voluntats anticipades.

Primera donació pediàtrica en asistòlia controlada

Un dels fets més destacats d’aquest any ha estat la primera donació pediàtrica en asistòlia controlada realitzada al Parc Taulí. El procés es va produir en una situació de final de vida dins l’àmbit de les cures pal·liatives i va ser possible gràcies a la voluntat expressada per la família.

“Les donacions pediàtriques són molt poc freqüents. Anteriorment s’havien fet donacions amb mort encefàlica, però aquesta és la primera en asistòlia controlada. És un gest d’una gran generositat i altruïsme”,

Alba Caballer

Caballer subratlla que el model català i espanyol de trasplantaments és actualment un referent internacional, però alerta de la necessitat de continuar promovent la cultura de la donació per mantenir aquest lideratge.

“Com a societat, hem de ser conscients que, si volem mantenir aquest lideratge, cal continuar fomentant la cultura de la donació. És una situació dura perquè s’acaba una vida, però alhora se’n poden salvar d’altres o millorar-ne significativament la qualitat”

Alba Caballer

Augmenten lleugerament les donacions, però també les negatives familiars

Les dades de donació i trasplantament d’òrgans i teixits a Catalunya han experimentat un lleuger increment durant els primers quatre mesos de l’any. Actualment, prop de 1.300 persones es troben en llista d’espera per rebre un òrgan.

Malgrat aquesta evolució positiva, els professionals observen amb preocupació l’augment de les negatives familiars a la donació. Caballer considera necessari analitzar les causes d’aquesta tendència i reforçar les accions de sensibilització.

“Tot i l’augment dels trasplantaments, també han crescut les negatives de les famílies a la donació. Hem de reflexionar sobre els motius d’aquesta tendència i treballar per revertir-la. És important continuar fent pedagogia i sensibilització sobre la importància de la donació”

Alba Caballer

El recorregut dels òrgans després de la donació

Un cop s’extreu un òrgan, aquest ja té assignat un receptor concret segons les seves característiques i els criteris establerts pels sistemes de coordinació de trasplantaments de Catalunya, Espanya o, en alguns casos, d’àmbit europeu. L’equip extractor s’encarrega de preservar l’òrgan i de garantir-ne el transport fins al centre on es realitzarà el trasplantament. 

En els casos de donació en vida, principalment de ronyó i de part del fetge, donant i receptor es coneixen. En canvi, quan la donació es produeix després de la mort, el procés és completament anònim, tot i que les famílies poden rebre informació general sobre si els òrgans han estat finalment trasplantats.