Serà Zamora el quart ascens arlequinat a la Nova Creu Alta?
En quasi 60 anys d'història, només tres cops ha pujat el Centre d'Esports al seu actual estadi
Divendres (21h) el Centre d'Esports Sabadell pot ascendir a Segona jugant de local. Per recordar l'anterior ascens a la Nova Creu Alta, és quasi obligat pentinar canes. Han passat ja 32 anys des de l'últim cop que això va succeir.
Els darrers (Múrcia, Marbella, Eibar i Mieres) han estat sempre fora de casa. Ha arribat l'hora que un bon grapat de generacions assaboreixin també la mel de l'èxit al 'Temple'. Malgrat aquesta dada, els precedents són clarament favorables al Sabadell, que sempre que ha depengut d'ell mateix per ascendir com a local ho ha aconseguit.
Sempre que el @CESabadell ha jugat un partit a casa per pujar de categoria depenent d'ell mateix ha ascendit:
1994: 2-1 Crevillente (ascens 2ªB)
1986: 2-0 At. Madrileño (1ª)
1977: 1-0 Olímpic (2ª)
1965: 1-0 Real Murcia (1ª)
1964: 3-0 Albacete (2ª)
1943 5-2 Sporting Gijón (1ª) pic.twitter.com/xpJWp0qYoL— CESHistoria (@CESHistoria) June 14, 2026
Les cinc vegades que -com aquest cop- el Centre d'Esports ha arribat depenent d'ell mateix al partit decisiu a casa (sigui en jornada de lliga regular o promoció d'ascens), el partit ha acabat amb celebració:
1994 | Crevillente Deportivo
L'equip havia perdut dues categories de cop l'estiu anterior, caient directe de Segona a Tercera. Amb la base del filial, va classificar-se per a la promoció. El format aleshores era una lligueta amb un murcià (el Caravaca), un balear (l'Atlètic Balears) i un valencià (el Crevillente).
A falta d'un partit per al final, la visita dels alacantins a la Nova Creu Alta podia suposar l'ascens arlequinat. I els sabadellencs no van fallar, amb el triomf 2-1 amb gols de Santi Navarro i Manel Martínez. La visita a Crevillent de l'última jornada va ser amb la feina ja feta.
1986 | Atlético Madrileño
El més recordat de tots. Encara a dia d'avui, l'últim ascens a Primera. Fa poques setmanes els herois d'aquella plantilla van ser homenatjats en el 40è aniversari.
La Nova Creu Alta es va omplir de gom a gom i les dianes de Joaquín Villa i Nacho van desfermar l'eufòria.
1965 | Real Murcia
El segon ascens consecutiu. Faltaven dos anys encara per a la inauguració de la Nova Creu Alta. Manuel Cabello faltant un quart d'hora per al final va fer l'únic gol de l'enfrontament. A l'anada (2-2), a La Condomina, ja n'havia fet dos també.
El Sabadell havia quedat segon a la lliga regular de Segona just per darrere d'un altre que podria haver estat rival enguany: el Pontevedra. El Murcia, per contra, era el tretzè de Primera i no va poder mantenir la categoria.
1964 | Albacete Balompié
Un any abans també havia acabat la temporada amb ascens a la Creu Alta. Per tant, de Tercera a Primera en pocs mesos. El Centre d'Esports s'havia desfet del Castellón a les semifinals de la promoció i a Albacete havia guanyat 0-1 amb un gol en el tram final. A casa, golejada per rubricar l'ascens: dues dianes d'Antoni Noya i un autogol manxec.
1943 | Sporting de Gijón
El primer ascens de la història a Primera també va ser a Sabadell. A la lliga de Segona, només la Real Sociedad va acabar per sobre dels arlequinats. Després es va jugar una lligueta amb cinc equips més: Xerez, Valladolid, Ceuta, Real Sociedad i Sporting. Els asturians van ser els rivals del dia decisiu. El Centre d'Esports es va imposar per 5-2 amb tres gols de Patro Ramon abans d'arribar a la mitja hora de joc.
A banda d'aquests cinc precedents que van acabar en ascens, n'hi ha dos més també a casa però en els quals el Sabadell no depenia d'ell mateix, sinó de tercers. Aquí, una de freda i una de calenta:
✅ 1977 | Olímpic de Xàtiva
Fernando Muñoz de cap a l'inici de la represa va fer l'únic gol del partit. L'assistència la va fer un Manuel Parras que venia de fallar un penal. Aquell any hi havia reestructuració de categories, amb la creació de la Segona 'B' (aleshores de només dos grups). Tan sols el campió de Tercera pujava directe a Segona. Del segon (Girona) al desè (Ontinyent) anaven a la nova categoria de bronze, entre els quals equips com l'Eldense, el Huesca o el Mallorca.
Precisament els balears eren el rival del Sabadell en aquella última jornada. L'equip de Pepe Martínez havia de guanyar i esperar que no ho fes el Mallorca a Tarragona. I el Nàstic es va imposar per 1-0, desfermant l'eufòria a la Nova Creu Alta.
❌ 1958 | Cultural Leonesa
És l'únic precedent que no va sortir bé, però no perquè el Sabadell no fes els deures. El 3-0 (Leonardo Maiques, Juan Dorronsoro 'Xanín' i Jesús Orive) aquest divendres donaria l'ascens al quadre de Ferran Costa. Aquell 1958 no ho va fer perquè necessitaven una punxada de l'Oviedo, que va vèncer 0-2 a Vallecas.
Els asturians van acabar empatats amb el Sabadell i per diferència de gols van ser els únics que van pujar a Primera. El Centre d'Esports portava nou temporades seguides a Segona de les 14 que enllaçaria consecutivament. Com a curiositat, el porter arlequinat era Ricardo Zamora, fill del mític porter amb el mateix nom.
Zamora: un altre blanc-i-vermell
Capricis del destí, els set precedents repassats van ser contra equips que vestien de vermell o de blanc. El Crevillente és l'únic que compartia colors amb el Sabadell, motiu pel qual va viatjar a Sabadell amb una equipació completament vermella. El Murcia també llueix aquests colors, mentre la 'Cultu', l'Albacete i l'Olímpic juguen completament de blanc. Completen la llista dos equips a ratlles blanc-i-vermelles, el Madrileño i l'Sporting, igual que el Zamora aquest divendres




