Un altre 19 de juny a la Nova Creu Alta: qui no recorda el partit de la repetició?
"Un treballador d'Osasuna va preguntar que per què hi anàvem de nou, si perdríem igualment", recorda Enrique Martín Monreal
El Sabadell va guanyar dos cops Osasuna a l'estadi | CES Història
El bitllet per a Segona Divisió es decideix avui (21h) a la Nova Creu Alta. Un altre divendres 19 de juny, el de 1987, el 'Temple' també va ser l'escenari d'un dels partits més històrics del Centre d'Esports. Va ser un Sabadell 2-1 Osasuna que a la ciutat tothom recorda com el Partit de la repetició o el Partit de les 100 pessetes.
Per què es va repetir el partit?
El Sabadell acabava d'ascendir a Primera i per intentar la salvació va fitxar a mitja temporada dos estrangers: Kenneth Brylle, campió de la UEFA amb l'Anderlecht i internacional per Dinamarca; i Wolfgang April, polonès d'origen alemany. Osasuna va denunciar alineació indeguda de tots dos perquè, malgrat tenir la fitxa correctament tramitada, no tenien encara el permís de treball i residència.
El CSD va decidir que el duel s'havia de repetir, el que complicava les opcions de permanència dels arlequinats. Com a mesura de protesta, el Sabadell va deixar buida la llotja de la Nova Creu Alta aquell dia. En el lloc de les autoritats van situar-se unes banderes gegants. Encara a dia d'avui, aquell segueix sent l'únic partit que s'ha jugat íntegrament dos cops al futbol espanyol.
Cronologia dels fets
- 4/4/87: Zaragoza 2-1 Sabadell. Última jornada de la fase regular. Com la lliga s'ampliava de 18 a 20 equips, es crea una promoció de permanència amb els sis últims. A més del Sabadell, Racing, Las Palmas, Athletic Club, Cádiz i el propi Osasuna
- 19/4/87: Sabadell 1-0 Osasuna (Periko Alonso de penal). Era el segon partit dels 10 que s'havien de jugar en aquesta nova lligueta, el primer a la Nova Creu Alta
- 14/6/87: Dos mesos després, el CSD decideix fer repetir el partit, donant la raó a la impugnació presentada per Osasuna. Aquell mateix dia el Sabadell va perdre 1-2 davant Las Palmas complicant les seves opcions de permanència
- 19/6/87: Es repeteix el partit, un divendres a les 21:15h, a tan sols dos dies del decisiu Cádiz-Sabadell de l'última jornada. Triomf arlequinat per 2-1
- 21/6/87: Última jornada de la lligueta de promoció al Carranza amb un empat sense gols que certifica l'última permanència arlequinada a Primera
Els precedents d'aquell 19 de juny
El Centre d'Esports va fer preus populars: 20 duros l'entrada. El 'tot venut' de 1987 no s'assemblava en res al 2026. El ple va ser de gom a gom i hi havia gent sobre les tanques de publicitat o a les torres d'il·luminació.
Osasuna va pernoctar a Barcelona però no va trobar cap empresa d'autocars per venir cap a Sabadell. Aquell dia va ser el terrible atemptat d'ETA a l'Hipercor, però tot i això, el partit va disputar-se. L'expedició pamplonesa va venir a la ciutat en vuit taxis diferents patint l'embús per l'operatiu policial que hi havia.
En clau esportiva, l'entrenador Pepe Martínez no va poder comptar amb el porter Manzanedo. El va suplir Joan Capó. Òbviament, tampoc van jugar ni April ni Brylle.
El partit, minut a minut
- 23' El capità visitant Rípodas era expulsat per una dura entrada. Era la seva segona groga
- 30' Amb superioritat numèrica, Pepe Martínez treu Quimet Saura per donar entrada a Joan Barbarà
- 46' GOL: 1-0! Jugada inidividual de Barbarà que desvia Castañeda a la seva porteria
- 60' GOL: 1-1! Jon Andoni Goikoetxea a la contra
- 61' Pedro Mari Zabalza canvia 'Goiko' per Enrique Martín Monreal
- 73' GOL: 2-1! Adriano de cap al pal llarg a centrada de Nacho
- 90' Periko Alonso envia un penal al travesser
Com recorda el partit el golejador Joan Barbarà?
Alguns donen el primer gol al noi de Sants. Altres, a Castañeda en pròpia. Sigui com sigui, la seva preciosa acció individual ha quedat guardada a la memòria de tota una generació d'arlequinats.
Barbarà ha recordat a RàdioSabadell aquell duel i com, sense poder-ho celebrar, aquella mateixa nit l'equip va quedar concentrat a Bellaterra per marxar l'endemà a Cadis, on aquell diumenge sí que van poder rubricar la permanència a l'elit.
"Passen els anys i per a la gent que vam viure allò, tant els jugadors com l'afició, és dels partits més recordats. Aquella nit tota Catalunya portava la samarreta del Centre d'Esports per la injustícia de fer-nos jugar un partit que ja havíem guanyat tot just dos dies abans de jugar-nos la permanència a Cadis"
"Va ser un partit molt tens. La gent ens va ajudar molt, vam notar molt el seu suport perquè era un ambient molt hostil per al rival. Hi havia aficionats fins i tot dalt les tanques grans de publicitat"
Joan Barbarà
I Osasuna, com ho va viure?
Enrique Martín Monreal recorda Sabadell per la permanència agònica a Segona Divisió que va aconseguir aquí l'any 2015 sent ell l'entrenador navarrès. Però aquell juny de 1987 també va ser-hi, aquell cop vestit de curt per jugar mitja hora a la Nova Creu Alta suplint el golejador Jon Andoni Goikoetxea. 39 anys després ho ha recordat a RàdioSabadell:
"Va haver-hi un ambient bastant potent. Recordo acostar-nos a la Nova Creu Alta i la gent ja sortia a les finestres pressionant-nos. Després del partit vam sortir en un autobus de la policia armada dels que hi havia abans, amb una xarxa de protecció. Recordo l'anècdota d'un senyor que treballava a les oficines d'Osasuna i que ens deia que no sabia per què havíem de tornar a anar-hi si igualment ens anaven a guanyar un altre cop"
"Va ser el dia de l'atemptat d'Hipercor i hi havia molta crispació a la societat. No té res a veure la situació social i esportiva actual amb allò. En aquell moment hi havia moltes connotacions polítiques. Als partits del Sadar dels 80, per exemple, recordo la pressió terrible que hi havia contra els equips grans"
"Avui tot és molt més net. Sabadell sap que si guanya, puja, i és normal que estigui tothom amb l'equip però aquesta agressivitat d'aleshores segur que no es repetirà. Potser tenen més suport encara que en aquell moment, però suport del bo, sa, sense rencors perquè no ha passat res abans"
"Vaig estar a Castelló amb el director esportiu (Lucas Viale) i ens vam saludar molt cordialment. No ens havíem vist des que l'havia tingut com a jugador a Osasuna Promesas. Venia de l'anada contra el Castilla i ja em va dir que a casa éreu molt potents. Vaig veure el partit i el ritme que va posar el Sabadell va ser trepidant i impressionant des del primer fins a l'últim minut. Aquest divendres m'imagino que serà igual. A veure si el Sabadell pot tornar a Primera com quan el tenia als cromos"
Enrique Martín Monreal
