La història curiosa del Castellón-Sabadell: la vaga de futbolistes de 1984

Jornada 2 a Segona Divisió. El Sabadell, acabat d'ascendir. Empat en l'estrena de l'any del retorn a la categoria de plata. I el segon partit porta els arlequinats a Castàlia per enfrontar-se al Castellón. La situació l'any 1984 era calcada a l'actual, però més tard en el calendari: el 9 de setembre.

Aquell 4-0 a l'antic feu orellut, però, és recordat per un altre motiu: la famosa vaga de futbolistes del 84, que va fer que tots els partits juguessin els seus partits de lliga amb futbolistes amateurs o juvenils. Només un 5% dels jugadors de Primera, Segona i Segona 'B' van actuar aquell cap de setmana.

A Sabadell, per exemple, només l'extremeny Manolo Sánchez, que no tenia contracte professional per estar fent el servei militar. Aquella temporada els arlequinats comptaven a les seves files amb jugadors com Capó, Tanco, Lino, Saura, Marañón, Zunzunegui, Alcelay, Costa o Golobart.

Els precedents

El sindicat AFE, fundat l'any 1978, ja va convocar una primera vaga el març del 79 per abolir el dret de retenció que tenien els clubs sobre els jugadors. La lliga es va suspendre. També va començar més tard del previst la lliga 81/82 per una segona aturada, en aquell cas reclamant cobrar els deutes pendents. Però la vaga del 84 -ja amb l'exarlequinat Juan José Iriarte com a president del sindicat- va passar a la història perquè sí que es va continuar jugant.

Els futbolistes demanaven coses com cotitzar per a la jubilació, participar en les negociacions pels drets televisius, un conveni col·lectiu o la regulació de la carta de llibertat. Després d'aquell cap de setmana, no hi va haver futbol el següent per un dictamen de Treball, i l'altre ja es va reprendre tot amb normalitat.

Qui va jugar a Castàlia?

Noms il·lustres del Centre d'Esports, com el doctor Nacho González, Joaquim Arroyos o Jordi Besonias, eren aleshores joves promeses que van poder debutar a Castelló amb el primer equip arlequinat. Cinc dies abans, la majoria d'aquests futbolistes ja van participar en un amistós. L'alineació de Vicenç Dauder aquell dia la formaven Manel Rodríguez, Nacho, Bertrolí, Santi, Tapia, Baño, Arroyos, Moreno, Cartañà, Jurado i Manolo, entrant des de la banqueta José Luis Muñoz i Besonias.
 

De tots ells, traient lògicament Manolo, només Muñoz va arribar a jugar dos partits oficials més amb el primer equip i José Manuel Jurado ho va fer en un parell d'amistosos. La resta recorden aquell dia al vell Castàlia com un dia únic tot i la contundent derrota per 4-0.
 

"El Castellón ha estat superior, són jugadors que conec bé i que segueixo des de fa temps. Pot dir-se que aquests jugadors d'avui són els mateixos que actuen a Tercera. El meu equip ha fet tot el possible, hem tingut ocasions per marcar, però els locals han estat millor. L'equip que hem presentat avui serà molt diferent quan disposi de tothom"

Vicenç Dauder, entrenador

A l'equip albinegre va jugar aquell dia un sabadellenc com Antonio Manchado, llegenda del Castellón. Acabaria jugant 11 temporades allà i més de 300 partits en dues etapes diferents, i anys més tard faria també les funcions de delegat del primer equip orellut.
 

Aquella temporada, tot i ser recent ascendit, el Sabadell va ser quart, el primer que no va pujar a Primera. Ho van fer tres que enguany hi són: Las Palmas, Cádiz i Celta (ara, el seu filial). Dels altres 16 equips, només 5 repeteixen aquesta temporada (Mallorca, Tenerife, Oviedo, Granada i el propi Castellón). L'ascens arlequinat a l'elit -l'últim fins al moment- arribaria una campanya més tard.