La història curiosa del Mallorca-Sabadell: el debut de Xavi Aguado
En una jornada 5 de Segona a Palma, el central de Tiana va disputar el seu primer partit dels 529 disputats com a professional
Tente Sánchez i un jove Xavi Aguado que començava al futbol professional | @trayectfutbol
✍️ Secció feta amb la col·laboració de l'estadístic Miguel Ángel Rodríguez
L'any 1988, corria la jornada 5 del campionat de Segona Divisió (com ara) quan Mallorca i Sabadell van creuar els seus camins a Palma, però el context era ben diferent. L'equip balear també venia de baixar de Primera aquell últim estiu, però el Centre d'Esports no havia ascendit des del tercer graó, sinó tot el contrari. Acabava de digerir el que encara a dia d'avui segueix sent l'últim descens arlequinat des de l'elit.
Els sabadellencs no van arrencar amb bon peu, amb dos empats i dues derrotes, l'última contra l'Alzira a casa (0-1) que va propiciar la destitució de Toño de la Cruz. El preparador físic, Carlos Lorenzana, es va fer càrrec de l'equip al vell Lluís Sitjar en un partit que no oblidarà mai el nostre protagonista d'avui.
El primer de 529 partits d'Aguado com a professional
Xavi Aguado era un jove de 20 anys que aquell estiu, d'una manera bastant rocambolesca, va passar de Tercera a Segona. El de Tiana era defensa del Badalona, va anar a provar a l'estada de pretemporada que el Sabadell feia als Pirineus, va convèncer i s'hi va quedar.
Després de quatre partits i una destitució, encara no havia debutat. Ho va fer en l'únic partit de l'interinatge de Lorenzana i per un motiu inesperat. Aquell dia, l'il·licità Boria (pare de Saúl Ñíguez) va avançar el Sabadell al Sitjar, però Miquel Àngel Nadal (tiet de Rafa Nadal i jugador del Barça i la selecció un munt de campanyes) va empatar el partit abans fregant el descans. El Mallorca va acabar amb 10 jugadors i el Sabadell, amb 9.
"El Carlos Lorenzana em va venir a veure a l'habitació i em va dir que estigués preparat perquè l'Esteve Fradera tenia febre i no sabia si al dia següent podria jugar. No vaig poder dormir pràcticament en tota la nit i vaig fer l'escalfament, però l'Esteve va començar el partit. Curiosament, jo ja havia escalfat i encara a la primera part Amarillo, el central esquerrà que venia del Cádiz, va demanar el canvi per molèsties i vaig entrar"
"Em vaig enfrontar a gent que tenia en cromos com Miquel Àngel Nadal, Álvaro Cervera, un davanter boníssim serbi com l'Stojadinović, Pedraza o Guillermo, que venia del Madrid, Les gràcies eternes a ell per confiar en mi. Aquell dia quedarà per sempre, perquè recordo que ho vaig passar molt malament, però em va donar la confiança i allà em vaig convèncer que podia jugar. El Mallorca era un rival molt potent i jo venia de Tercera. Sempre tens el dubte de si donaràs el nivell i aquestes coses et donen la sensació que pots estar a l'elit"
Xavi Aguado
FITXA TÈCNICA
RCD Mallorca: Zaki, Pedraza (Crespí, 91'), Rivas, Vulić, Albístegi, García Cortés, Parra, Nadal, Álvaro Cervera, Stojadinović i Guillermo (Endika, 66')
CE Sabadell: Manzanedo, Valdenebro, Amarillo (Aguado, 38'), Fradera, Casajús, Saura, Andrés Fernández, Tente Sánchez, Barbarà (Rubio, 90'), Boria i Alcelay
Gols: 0-1 (31') Boria i 1-1 (45') Nadal
Àrbitre: José Díez Frías (comitè madrileny). Va amonestar els locals Vulić, Cervera i Stojadinović; i els visitants Manzanedo, Valdenebro, Casajús, Andrés Fernández i Tente Sánchez. Va expulsar Stojadinović (92'); Valdenebro (52') i Casajús (92')
Aquell partit també el va jugar un rival del Sabadell enguany: Álvaro Cervera, actual entrenador del Tenerife. Després d'aquell únic partit amb Lorenzana, arribaria José Luis Romero a Sabadell i Aguado es quedaria de nou inèdit durant mesos. Però a la 19a jornada va treure el cap contra el Racing, al gener. A mitjans de febrer, de nou algun minutet, justament a Tenerife. I s'acabaria fent un lloc fins acabar disputant 18 partits aquella primera temporada seva a Segona.
Un palmarès envejable
Eren els inicis d'un Aguado que faria carrera també de la manera menys esperada. L'any següent va disputar 38 partits al Sabadell i quasi el triple de minuts. I la 90/91 va signar pel Real Zaragoza, a Primera Divisió, com a cedit del Sabadell mentre feia el servei militar a l'Aragó. "Em conformo amb jugar un partit a Primera", va dir el de Tiana a la premsa saragossana. En va disputar 383 i 25 més en competicions europees.
I és que després de l'any cedit a la Romareda, s'hi va quedar fins convertir-se en el jugador del Zaragoza amb més partits de tota la història. En total, 13 temporades allà (totes a Primera menys l'última, amb ascens des de Segona i tres títols: les Copes de 1994 i 2001 i la històrica Recopa contra l'Arsenal de 1995. També va ser internacional amb la selecció catalana. Una llegenda del conjunt del lleó que va fer les seves primeres passes al futbol professional lluint la samarreta arlequinada en un Mallorca-Sabadell jornada 5 de Segona Divisió, igual que el d'aquesta setmana.
Bonus Track: l'últim del Sitjar
L'últim partit del Mallorca en el Lluís Sitjar, el seu feu històric, va ser el 13 de juny de 1999: victòria vermellona 2-0 contra el Celta de Vigo. Després ja va traslladar-se a Son Moix, on segueix actuant de local.
En canvi, el filial va seguir jugant a l'estadi antic fins el 9 de juny de 2007, quan va disputar l'últim enfrontament de la història del Sitjar, ja en un estat molt decadent. Va ser un de gran record per al Centre d'Esports Sabadell, el rival aquell dia, que va classificar-se per a la final del play-off d'ascens de Tercera a Segona 'B'.
Després de dos 0-0, tant a Sabadell com a Palma, l'equip de Ramon Moya va aconseguir el passi a la tanda de penals amb els gols d'Ollés, Nauzet i Juanje. Aquell dia va començar a esculpir David de Navas la seva llegenda.
En el 'Mallorqueta' hi havia jugadors que van acabar fent carrera, com el porter Andrés Fernández, Emilio Nsué o Dani Benítez. Dues setmanes més tard, el conjunt arlequinat celebraria a Mieres sense patiments el retorn a la categoria de bronze.
Dos Crespí al davant
Entre les dues històries curioses hi ha un vincle més. El Mallorca-Sabadell de 1988 el va jugar Pep Crespí, nascut a Lyon el 1966 i que va jugar set temporades com a vermelló als 80. No és família de l'exarlequinat Martí Crespí, que va jugar el duel de 2007 quan encara jugava al filial balear, anys abans de venir a Sabadell. Però, en canvi, sí que el va entrenar: el Pep va ser tècnic del Martí al futbol base del Mallorca quan aquest era cadet.
Les altres històries curioses
