Què vol dir que LaLiga xifri en 6,1 milions d'euros el límit salarial del Sabadell?
Aquesta tarda s'han donat a conèixer els sostres econòmics dels 40 equips no filials que competeixen a Primera i Segona
El límit salarial a la Hypermotion, un bon trencaclosques | Roger Benet
LaLiga ha anunciat aquesta tarda els límits de cost de les plantilles del futbol professional. Al Centre d’Esports Sabadell li corresponen 6,1 milions d’euros, xifra que ha augmentat un pèl respecte a l'estimació provisional de fa unes setmanes per haver generat més ingressos dels previstos en conceptes com el número de socis.
Sorprenen quantitats molt baixes en aquest mercat d’equips com l’Almería (quasi 4), el Granada (lleugerament per sobre dels 4), el Valladolid (4,3) o el Cádiz (4,7), per sota dels arlequinats.
Els tres acabats de descendir de Primera són els que tenen un límit superior: el Girona (35,1), el pròxim rival Mallorca (34,7) i l'Oviedo (20,8). I a més del Sabadell, els altres dos no filials acabats d'ascendir són el Tenerife (8,7) i l'Eldense (5,8).
Què implica el LCPD?
Aquest límit de cost de plantilla esportiva (LCPD, sigles en castellà) expressa la capacitat que té cada club per signar abans de començar. Els milions compromesos ja en salaris es resten de la xifra reflectida avui. Aquest LCPD és, bàsicament, la diferència entre ingressos i despeses.
Per tant, aquest índex no dibuixa el que val la plantilla actual de cada participant a la lliga, sinó la capacitat que té cada club per acudir a aquest mercat d'estiu en concret. El límit no explica el valor de l'equip, sinó el marge per inscriure nous jugadors. És a dir, quant li queda a cada equip per omplir el got fins que vessi. I sent un club sanejat i recent arribat a LaLiga, el comptador del Sabadell arrenca de zero, sense lloses prèvies.
Una quantitat mòbil, no només a l'alça
La taula publicada aquesta tarda no és tancada, sinó que s'actualitza en funció dels ingressos (ticketing i abonats, patrocinis i televisió principalment) i també de les despeses típiques del propi funcionament del club.
Cal tenir en compte també els deutes adquirits en anteriors taxacions. Si, per exemple, un club tira massa amunt en conceptes com les vendes de jugadors, primes per rendiment esportiu o patrocinis projectats per al futur, això penalitza en les futures actualitzacions del límit. D'aquí que alguns es vegin obligats a vendre els seus principals actius.
Això sí, operacions com els traspassos de jugadors tampoc tenen una incidència directa al total del límit d'enguany, sinó que el deute previ influeix. Dit d'una altra manera, LaLiga no permet als clubs reinvertir la quantitat ingressada de forma directa en la confecció de la següent plantilla.
Un altre exemple de com de complex és el càlcul: els acords de renovació de l'actual plantilla tampoc computen íntegrament en el límit, sinó que es divideix en funció dels anys signats, sempre i quan es compleixi el contracte. Si no es compleix el termini, passarà a ampliar el deute esmentat en les projeccions de futur.
Conseqüències?
El mecanisme de control financer de La Liga es va fer en el seu dia per evitar que els clubs professionals espanyols poguessin caure en fallida econòmica com havia passat dècades enrere amb multitud de casos. Tot està basat en una estimació constant per part de l'ens a qualsevol operació que fa cada club participant a Primera o Segona. Des d'acords de patrocini fins al cost d'un futbolista.
Això provoca que estiguin molt més sanejats els comptes dels equips, però per contra també limita i molt les inversions multimilionàries en els clubs espanyols, ja que el control és molt més ferm i exigent que en altres lligues i evita poder fer grans apostes en un espai reduït de temps.
Matisos que expliquen per què el Sabadell, tot i ser realment dels més modestos del futbol professional, apareix en aquest rànquing per sobre de clubs com l'Almería, capaç de moure milions d'euros en traspassos les últimes finestres.
