Preguntes i respostes sobre la greu lesió de Gioacchini
Especialistes consultats per RàdioSabadell veuen gairebé impossible que el davanter del Sabadell reaparegui aquesta temporada
Gioacchini es posa les mans al cap a Castàlia | Roger Benet
El trencament del lligament encreuat anterior (LCA) del genoll és una de les lesions més temudes (i freqüents) en el futbol professional. Tot i que la majoria dels casos es produeixen sense contacte directe, en canvis de direcció o caigudes després de salts, també n'hi ha per impacte.
És el malaurat exemple de Niko Gioacchini, qui va xocar amb un company de forma fortuïta en un dels últims entrenaments de la setmana passada del Centre d'Esports Sabadell. La seva imatge en crosses a la prèvia del duel contra el Real Oviedo no feia presagiar un bon pronòstic.
Confirmada la gravetat de la lesió, amb afectació al menisc intern i un edema posttraumàtic, s'han obert una sèrie d'interrogants que a RàdioSabadell hem volgut resoldre amb dos reconeguts especialistes en la matèria: Isi Marchan, cap de servei de Quirón Vallès i antic responsable dels serveis mèdics del club a l'inici de l'època Calzada, i Miquel Àngel Pérez, d'Àptima Centre Clínic Sabadell.
Per què no s'opera immediatament?
"D'entrada, el que s'ha de fer és refredar durant dues o tres setmanes i indicar la cirurgia. Hi ha un hematoma que fa compressió contra la part interna de l'os i això produeix dolor. Fins que no reabsorbeix, el més recomanable és immobilitzar"
Isi Marchan
"Són cirurgies que diferim perquè, amb aquest traumatisme, hi ha un vessament de sang a l'articulació i és molt agressiva"
Miquel Àngel Pérez
Quin tipus d'operació es fa?
IM: "Es pot fer un HTH, que és agafar una part del tendó de la ròtula, o el que faria jo seria agafar els isquiotibials propis i fer la tècnica de Lemaire per reforçar l'estabilitat"
MAP: "La cirurgia ha anat evolucionant. Fa més de 30 anys es feien servir plàsties artificials que van fracassar. Actualment, fem servir plàsties biològiques del mateix pacient. Dona molt bon resultat, però l'inconvenient és que el període de recuperació és més llarg"
Quin és el temps aproximat de recuperació?
IM: "Entre 6 i 10 mesos. 6 per dir que està més o menys bé i 10 per dir que al 100%. És el temps prudencial que jo recomanaria per a un jugador d'aquesta projecció"
MAP: "Hi ha estudis que demostren que, fins als 12 mesos, la plàstia no està madura. Nosaltres agafem un teixit que viu fora de l'articulació i el posem en un ambient estrany per a aquesta plàstia. El període de maduració, en el millor dels casos, és d'entre 10 i 12 mesos"
"Fa temps intentàvem que s'incorporessin abans, però l'índex de re-ruptures era massa elevat i cada vegada fem que el malalt trigui una mica més"
En què consistirà la rehabilitació?
MAP: "La rehabilitació ha millorat molt amb el temps. Abans era enfortir el quàdriceps i ja està. Amb la biomecànica del genoll hem vist que també són importants el gluti mig i els isquiotibials"
"En 10-15 dies es treuen els punts i comença un tractament fisioterapèutic amb exercicis isomètrics i reeducació de la marxa, guanyar novament el balanç muscular i flexió del genoll. A partir del mes i mig comença un treball intensiu, i després es pot fer bicicleta, piscina i baix impacte als dos o tres mesos. A partir del sisè mes, ja es camina per muntanya o terrenys irregulars"




