La Cambra de la Propietat de Sabadell: “Ens han forçat a una guerra entre propietaris i llogaters”

El Boletín Oficial del Estado (BOE) ha publicat aquest dimecres els dos reials decrets llei aprovats pel govern espanyol en matèria d’habitatge. Les noves mesures reforcen la protecció dels llogaters vulnerables davant dels desnonaments, amplien determinades pròrrogues dels contractes i estableixen mesures per incrementar l’oferta d’habitatge assequible. També s’allarga fins al 2030 la limitació a determinades adquisicions d’habitatges per part de grans inversors. Les mesures entren en vigor demà dijous, 8 d’octubre.

La reforma incideix també en la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) i incorpora mecanismes extraordinaris per evitar el desnonament de persones vulnerables quan no disposin d’una alternativa habitacional. En determinats supòsits, l’Administració haurà d’intervenir per facilitar una solució habitacional i, en alguns casos, assumir els deutes que impedeixen evitar el llançament. 

Més enllà del contingut de la norma, la rapidesa amb què s’ha aprovat és també un dels aspectes que genera més preocupació entre els professionals del sector a Sabadell. Miquel Àngel Vicente, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca, assegura que l’entitat encara està analitzant el contingut dels decrets perquè la seva publicació és molt recent:

“La cosa és tan recent que tenim una necessitat imperiosa de saber què hem de recomanar. Els acabem de llegir perquè és tan recent que no dona temps. Entra en vigor demà i hem de veure què aconsellem”

Miquel Àngel Vicente, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca

Vicente posa especialment l’accent en la inseguretat jurídica que, al seu parer, genera aquesta successió de canvis legislatius en matèria d’habitatge:

“Realment és molt penós que una qüestió tan seriosa com l’habitatge s’hagi de regular per reials decrets llei a última hora, canviant cada setmana. Ja tenim prou inseguretat jurídica”

El gerent de la Cambra considera que el debat no es pot limitar a la regulació dels contractes o als desnonaments, sinó que cal abordar les causes estructurals de la dificultat d’accés a l’habitatge.

“Els preus no són assumibles, no hi ha sistema de protecció social, els salaris són molt baixos, hi ha atur crònic i hi ha massa gent humil que no té accés a l’habitatge perquè no té un salari digne''

Vicente considera que la protecció de les persones vulnerables davant d’un desnonament és una qüestió que genera un consens social ampli. Ara bé, posa com a exemple el cas de la Maricarmen, una de les situacions que han alimentat el debat sobre els desnonaments, i considera que no és necessàriament representatiu del conjunt de persones vulnerables. Segons explica, es tracta d’un contracte de renda antiga extingit jurídicament, tot i que defensa que això no hauria d’impedir buscar una sortida habitacional:

“Ens han forçat a una guerra entre propietaris i llogaters”

Un dels principals arguments de la Cambra és que les noves mesures poden acabar situant enfrontats dos col·lectius que, segons Vicente, no haurien de ser antagonistes:

“Nosaltres representem els petits propietaris. No són especuladors ni rendistes. Amb el seu esforç volen complementar el seu nivell de vida”

En aquest sentit, critica que els propietaris puguin veure limitada la possibilitat de recuperar el seu habitatge quan apareixen problemes amb el llogater.

“El no poder recuperar el pis si les coses van malament amb els llogaters és una expectativa lamentable''

Vicente apunta directament a les administracions i reclama que assumeixin un paper més actiu en la protecció de les persones que no poden accedir a un habitatge.

“L’Administració pública no fa la seva feina. Volen aprovar lleis per la porta del darrere. Al mig, qui hi ha? Les víctimes són la gent que no té un habitatge, però també el petit propietari, que veu que pot tenir més problemes que una altra cosa”

Per a la Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca, el problema de fons no es resol només amb limitacions o amb mesures extraordinàries sobre els contractes. Vicente defensa que cal incrementar l’oferta i abordar qüestions com els salaris, l’atur i la manca d’un sistema de protecció social suficient:

“La gent humil és qui paga els plats trencats de tot plegat”