L'obsessió per menjar sa es converteix en un nou trastorn alimentari

Els canvis socials i les modes relacionades amb el foment de la vida sana estan portant, paradoxalment, a l'aparició de nous trastorns alimentaris. L'augment de la preocupació per menjar sa ha anat acompanyat, també, de l'aparició de l'obsessió per contar calories i per reduir els aliments processats. Aquest nou trastorn és l'anomenada ortorèxia, que cada cop apareix amb més freqüència als consultoris i centres sabadellencs i vallesans. "Hi ha pacients que t'expliquen que ja no poden gaudir d'un sopar amb les amigues perquè estan pensant únicament en les calories que estan ingerint o que si un dia es veuen una mica pitjor, ja no surten de casa. Això influeix en les relacions; hi ha un aïllament i una tristesa", ha explicat a Al Matí de Ràdio Sabadell, Clara Comamala.

Darrere de l'ortorèxia se solen amagar problemes emocionals, com passa també amb la resta de trastorns alimentaris, però hi entren en joc també altres factors: "Són persones amb baixa autoestima, amb dificultats comunicatives i amb problemes per identificar les seves emocions i expressar-les. A tot això cal sumar-hi la cultura, els valors i les dinàmiques familiars que un ha viscut. Són múltiples factors". En aquest sentit, per prevenir aquest tipus de trastorns, la terapeuta vallesana recomana que els àpats conjunts es visquin com un moment de distensió per compartir el que s'ha fet durant el dia. "Alguns pacients veuen el moment de menjar com un moment de discussió i tensió. Els problemes familiars també influeixen en la possibilitat de desenvolupar un trastorn alimentari", afegeix Comamala. La terapeuta també insta la família a estar atenta a possibles indicis de trastorn, com que el jove està més estona del normal al lavabo, si es pesa compulsivament o si té una davallada de pes extrema.

"Vaig deixar de menjar"

El programa Al Matí ha contactat amb una víctima de trastorn alimentari, la Belén, que des dels 12 anys fins als 20 va patir bulímia, arribant a vomitar una desena de vegades cada dia. Segons aquesta pacient, el que va començar com una actuació no rumiada se li va acabar anant de les mans: "Vaig decidir deixar de menjar. Primer no tenia com a objectiu aprimar-me, però quan vaig començar a perdre quilos i les persones em deien que estava molt guapa vaig interpretar que més prima seria més feliç. Llavors vaig començar a buscar estratègies per deixar de menjar". La superació d'aquest trastorn ha passat per descobrir que cada moment en què s'obsessionava amb el menjar era perquè tenia alguna altra preocupació o angoixa. El procés va ser lent, però la Belén considera que ja ha deixat aquesta etapa enre