Andrea Mir: "El disc és una reivindicació a un mateix"

La rubinenca Andrea Mir presenta el seu primer àlbum, Arribes tard. El primer treball veu del neosoul i el hip hop però està fet amb un estil molt personal. La seva és una carrera de pianista clàssica de l'ESMUC que ara publica un grapat de composicions que van néixer del caos emocional, com ha confessat ella mateixa: "és una reivindicació a un mateix, com que ser dona reivindico el fet de ser-ho però en general és un empoderament de ser un mateix –ha explicat Mir al Matí de Ràdio Sabadell– Quan un està perdut... jo em vaig posar a escriure".

Arribes Tard són 10 peces emocionals, personals i reivindicatives inspirades amb hores d'escoltar la música de James Blake, Janelle Monae o Lianne La Havas. Mir ha produït el disc amb el productor Dani Campos i músics com el guitarrista dels Trau Jordi Bastida o el baixista Miki Santamaria. Una de les aportacions més sorprenents és la naturalitat amb la que Mir ha adaptat un estil tan anglosaxó a la llengua catalana. "Tot el que és el neosoul em cridava molt l'atenció, vaig estar als Estats Units i em vaig impregnar una mica d'aquesta essència i quan vaig tornar vaig veure que tot i que m'agradava havia de portar alguna cosa meva" confessa Mir. Així va trobar que al principi sonava una mica estrany cantà en català però després "has d'intentar trobar-te còmode en aquest gènere".

El disc inclou el single Arrribes tard, o peces d'amor i desamor com Ningú no és per Ningú o No em deus res, que són un alliberament de l'amor romàntic. També s'inclou un tema en castellà Aquel tema que Mir va escriure quan vivia a Nova York i una enigmàtica peça que tanca el disc Superpoders, que no inclou cap instrument orgànic; només electrònica. Andrea Mir presentarà Arribes tard el dia 25 d'abril al Marula Cafè de Barcelona.

Escolta l'entrevista sencera: