Christina Rosenvinge: "Crec que també hi ha un qüestionament de la masculinitat"

Christina Rosenvinge presenta un disc que ha construït des de la masculinitat d'un home experimentat. Aquest vespre presenta el disc editat pel Segell del Primavera i que ha produït ella mateixa. Després de "La Joven Dolores" del 2011 i "Lo Nuestro" de 2015, la cantant madrilenya ha fet un nou pas musical a la seva trajectòria amb Un hombre rubio. "es part d'una reflexió que ara està al carrer, crec que a més de la massificació del feminisme al carrer, també hi ha un qüestionament de la masculinitat" ha dit en declaracions a Ràdio Sabadell.

El disc està ple de melodies del rock i el pop, amb tons de sintetitzadors electrònics i ritmes propis del krautrock. És potser un experiment vital en el qual la mateixa Christina Rosenvinge s'hi ha vist arrossegada a intentar entendre com estreny el "corsé de la masculinidad" en la figura del seu pare. "És una mica edulcorat, com pots veure per les lletres, un homenatge bastant potent que tampoc amaga el costat fosc que tenia. Està escrit per intentar entendre per què un home buscà en la poesia el consol d'un món en el qual no es trobava a gust i no trobava el seu lloc". Tot el disc va començar amb la cançó Romance de la Plata dedicada especialment al seu pare.

Rosenvinge s'ha arriscat a posar paraules el que molt agent pensa. Això és un risc perquè ataca els privilegis d'una societat masclista i plena d'interessos econòmics. "Considero que estic en una posició privilegiada perquè com més avall ets en la piràmide social més difícil és fer-te valer com a dona, les que hem tingut educació i independència econòmica també hem d'utilitzar aquest privilegi per parlar per totes" reflexiona la compositora. De fet li dedica una cançó d'aquest disc l'activista Berta Cáceres, l'activista hondurenya assassinada el 2016 per oposar-se a la construcció d'una presa que amenaçava la supervivència de la comunitat indígena. Un hombre rubio és un disc diferent però no un alter ego molt diferent del que és ella mateixa: "Crec que si ho uneixes tot, hi ha un discurs general i és lògic que hagi arribat aquí després d'haver parlat amb una veu femenina des de fa molt temps, sobretot quan no hi havia veus femenines" explica Rosenvinge.