Salva Gomis amb la samarreta del Gràcia seguint des de la grada el partit de l'ascens | OAR
Salva Gomis, sobre la renúncia d'Or: "No és una frustració perquè ja sabíem què passaria"
El president de l'OAR Gràcia Sabadell, Salva Gomis, ha explicat les raons que han portat el club a refusar la plaça a la Divisió d'Honor Or Femenina d'handbol, categoria que es van guanyar fa unes dies a la pista a Saragossa.
L'endemà de fer efectiva aquesta renúncia, el màxim responsable de l'entitat verd-i-blanca ha reconegut que ni tan sols han fet l'esforç perquè la distància entre la seva realitat econòmica i el que calia per assumir la categoria era sideral.
Un equip femení que diumenge (17h) jugarà a Esplugues -com el masculí- la final de la Copa Catalana. Serà el comiat de l'entrenadora, Carol Carmona, i d'algunes de les jugadores de referència. Després d'eliminar en 24 hores el Sant Joan Despí i el Sant Vicenç, el rival sortirà del Sant Quirze-La Roca d'aquest dimecres. Del projecte de futur, però també de les raons que han portat l'OAR ha renunciar a la plaça a Or, n'ha parlat Gomis.
El motiu de la renúncia
"Ja partíem d'aquesta base quan vam anar a jugar les fase sd'ascens i finalment s'ha corroborat el que prevèiem. El cost estimat només en desplaçaments se situa entre els 60.000 i 70.000 euros. Aquesta xifra s'ha de sumar als increments en despeses d'arbitratges, competicions i possibles fitxatges"
"Fer un esforç econòmic tan gran per assolir una categoria que es podria perdre l'any següent potser no seria la decisió més assenyada. Ja tenim l'experiència de quan el Primera Nacional Masculina va pujar un any a Plata"
Com ha caigut la notícia al carrer Boccaccio?
"No ha estat cap frustració quan ja saps que les coses aniran així, però sí que és una pena i una llàstima. Són cotes que costen molt d'aconseguir i quan les tens a la mà i has de renunciar-hi fa mal, però no ho considero una frustració"
"La plantilla s'havia fixat l'objectiu d'aconseguir l'ascens des de feia anys. Tanmateix, algunes jugadores es trobaven en el tram final de la seva carrera esportiva i ja feia un parell d'anys que havien estat posposant la retirada amb l'esperança d'aconseguir aquest èxit"
"Potser per a alguna jugadora sí que pot ser una decepció, especialment aquelles amb un cert nivell que volien competir en millors categories"
El paper de les administracions públiques
"Jo trec l'Ajuntament d’aquesta equació, ja que el que està passant és un problema molt estès a Catalunya, no només aquí. Penso que hi ha tant d'esport que és impossible aconseguir tots els èxits esportius que es guanyen a la pista"
"Ho dic amb la boca petita perquè, al final, siisom capaços de generar tot això potser hauríem de pressionar administracions superiors, com es fa en altres comunitats autònomes. Hem de jugar amb les normes que hi ha i si no som capaços de generar aquests recursos i l'administració no en té tampoc, hem de saber la lliga a la qual ens toca estar"
El projecte de futur
"Això representa un canvi de cicle. Molta gent jove continuarà i serà qui liderarà l'equip, amb l'esperança que torni a ser competitiu. L'objectiu és donar projecció a les jugadores del segon equip i a algun fitxatge que arribarà amb la intenció de tornar a ocupar les places capdavanteres a Plata. Creiem que aquesta és la categoria on podem competir i ens sentim còmodes"
