En directe: De 20:00 a 21:00
Programació Especial
A continuació:
De 21:00 a 23:00
De 23:00 a 07:00
Les escoles i instituts estan buscant mecanismes per mantenir el contacte amb els alumnes | Arxiu Les escoles i instituts estan buscant mecanismes per mantenir el contacte amb els alumnes | Arxiu
02.04.2020 7:42 Mireia Sans

Anna Masip, directora Escola Tarlatana: "Donarem mòbils i ordinador als infants, però quin ús en faran si els seus pares no en saben fer un bon ús?"

La decisió del Departament d'Educació de començar el curs el 13 d'abril, passat Setmana Santa, i encara que sigui en confinament i de forma digital ha posat damunt la taula la bretxa digital que existeix. De fet, el Departament ha demanat a les escoles que facin una diagnosi concreta de la connexió que els seus alumnes tenen a internet i dels dispositius que disposen a casa per accedir-hi. A l'Escola Tarlatana, a Can Puiggener, han tingut dificultats per poder fer aquesta diagnosi: "La comunicació amb els pares de l'escola és complicada. Sempre aprofitem la via directa quan vénen a buscar-los, ara hem mirat de trucar-los, però no els hem pogut localitzar a tots, perquè d'alguns tenim telèfons que ja no estan operatius" assegura la directora Anna Masip. De fet, Masip assenyala que el lliurament de les targetes moneder que han substituït a les beques menjador ha estat un bon mecanisme per veure els pares i, de fet, el centre ha aprofitat per lliurar-los un lot de productes acadèmics per treballar a casa amb "llibretes, llapis i colors". D'aquesta manera i amb aquest contacte, han detectat que sí que hi ha mòbils o tauletes a casa d'aquests infants, però "els que tenen un recurs com aquest no saben com fer-ne un bon ús", diu Masip. De fet, la directora del Tarlatana assegura que el Departament ha posat damunt la taula l'opció de dotar de material tecnològic a les famílies, però "quin ús en faran si els seus pares no en saben fer un bon ús?". En qualsevol cas, Masip assegura que, ara per ara, els preocupa aquest accés als continguts, però sobretot l'estat emocional en què tornaran els alumnes quan tot acabi: "Viuen en habitatges molt petits, amb molta gent i amb famílies molt desestructurades", per això, diu, quan tornem a l'escola, haurem d'estudiar el pla d'acollida que fem, perquè "no podrem tenir-los tancats dins les aules".

Una visió força diferent tenen des de l'Institut Arraona. El seu director, Toni Lamagrande, assegura que és un centre que ja treballa amb les noves tecnologies i amb gran part de l'alumnat disposant d'una tauleta individualitzada, però, tot i això, "hi ha alumnes que no tenen accés a internet i el Departament diu que ara estudiarà cas per cas i donarà indicacions". Una situació que per Lamagrande té difícil gestió i suposa "un esforç extra pels docents i les famílies". Lamagrande assegura que els criteris d'Educació es basen en "no perdre el servei educatiu" i fer una atenció personalitzada dels alumnes en funció de les seves necessitats. Pel director de l'Institut Arraona, el problema és que ara volem treballar de forma telemàtica quan això no està implementat. Fins ara, diu Lamagrande, la tasca s'ha concentrat en "fer tasques per no perdre el contacte amb els alumnes i per mantenir i assolir els coneixements en la línia del que es fa amb les vacances d'estiu".

L'Esquitx, preocupat per la bretxa digital
L'Associació Juvenil denuncia que els infants en situació de vulnerabilitat "són els que no tenen accés als continguts digitals i això pot generar diferències entre els alumnes", assegura el seu director, Sergi Asensio. Tot plegat en la crisi del coronavirus que, per Asensio, està evidenciant "la invisibilitat dels infants" i l'entitat està especialment preocupada per uns joves i uns infants que viuen en pisos petits sense balcons, ni patis, ni terrasses i, per això, demana buscar algun mecanisme que els permeti airejar-se, això sí "sense fer una crida a la desobediència".