Antonio Hidalgo: "La meva victòria més gran és que els jugadors hagin cregut en mi"

Va arribar fa tot just dos mesos, però des d'un primer moment va contagiar el seu caràcter a la plantilla i també a un entorn del Sabadell que patia per la situació límit que vivia l'equip. Antonio Hidalgo ha complert amb el seu primer objectiu salvant el Centre d'Esports del descens a Tercera Divisió. Com a capità va patir la pèrdua del futbol professional i ara, com a tècnic, ha començat a treure's l'espina estalviant-se el mal tràngol de reviure aquestes sensacions. En la setmana posterior al triomf de diumenge passat a Olot, l'entrenador de Canovelles ha estat avui al programa Hotel Suís valorant l'intens tram final de temporada que ha viscut i quines han de ser les línies mestres del futur projecte:

Només fa dos mesos des que vas assumir el càrrec, però semblen dos anys. Set setmanes que s'han fet molt llargues.

Llarguíssimes però molt intenses. Les primeres setmanes volaven, només tenia temps per pensar en el dia a dia, en preparar l'entrenament, els partits... I després sí que les últimes setmanes, especialment la d'Alcoi fins a l'Ejea, es va fer molt llarga. Moltes sensacions en poc temps però ha sortit tot bé, que és el que compta.

Has dit sovint que tenies l'espina d'haver baixat com a jugador a Segona B. Evitant aquest descens t'has tret aquesta espina?

El que no em podia permetre com a Antonio Hidalgo era tenir un altre cop aquesta sensació. Hagués estat molt dur de pair personalment, amb mi al capdavant de l'equip.

Durant la teva presentació vas dir que no es tractava de com jugaríeu, sinó de fer-ho amb entusiasme. Recuperar mentalment a la plantilla ha estat clau.

Vaig arribar amb moltíssima força i moltíssima il·lusió, i crec que el primer que vaig fer, va ser transmetre aquesta força i aquesta il·lusió. Es tractava de recuperar els jugadors. Havien patit molt, estaven patint una temporada molt dura i havien de sentir que eren capaços de donar-li la volta. M'he trobat un grup excepcional i només els hi puc donar les gràcies.

Vas deixar a la família a Xipre. Com ho has viscut?

Ha estat més dur del que pensava. Ara tot és molt bonic, hem aconseguit l'objectiu de salvar l'equip, però arribaves a casa i no hi havia ningú per desconnectar, per parlar d’altres coses de la vida. Som futbolistes, som entrenadors però també tenim vida. Això ha fet que estigués les 24 hores del dia pensant en el Sabadell.

I ells des de Xipre com ho han viscut?

Els meus fills van viure la meva etapa com a jugador. Tenen 12 i 8 anys, i tenen un molt bon record de les coses que vaig fer com a jugador aquí. Sempre preguntaven pel Sabadell i jo els deia que havia tornat Gato… Ells s'identifiquen amb la gent amb la qual van compartir coses. Han estat dies difícils, han estat seguint els partits per la televisió i a Ràdio Sabadell però ho viuen amb molta il·lusió.

Era un risc jugar-te-la a set partits amb una plantilla que feia mala pinta.

Quan em van trucar, analitzava la plantilla i no veia tan mal equip com es pintava. 

El president, Esteve Calzada, ha confessat que ja et tenien sobre la taula quan van fer el primer canvi. Com van anar aquelles negociacions fins arribar a signar?

Jo vaig parlar amb el José Manzanera (director esportiu) quan van destituir el Toni Seligrat i es va apostar pel Kiko (Ramírez), i ja vam mantenir un cert contacte. També tinc una relació amb l'Àxel (Torres) i una altra persona importantíssima en aquesta situació ha estat el Juvenal. Han cregut en mi sense saber com seria com a entrenador. Jo em sentia preparat, havia de fer aquest pas i confiar el futur d'un club a un entrenador sense experiència amb només set partits, no és fàcil. 

 

Has citat a Juvenal Edjogo, amb qui vas compartir vestidor com a companys. Com ha estat la relació formant part d'un cos tècnic?

Molt bé. Tenia clar que necessitava persones de la meva confiança al meu costat. El Juve ha estat molt important perquè vingués aquí. Vam compartir un parell d'anys junts, ens coneixíem des de petits, d’haver jugat l’un contra l’altre, tenim una relació molt fluida i sempre vull gent de màxima confiança al meu costat.

Finalment han estat quatre victòries en set jornades. Ja eren aquests els teus càlculs quan vas agafar les regnes del Sabadell?

En la situació en la qual estàvem, havíem de fer molts punts. Guanyar quatre de set era una situació difícil i també miraves el calendari abans de venir. Però al final això no val per res, has d'arribar, centrar-te en un partit, guanyar-lo i següent. No val pensar que necessites 12 punts i prou.

Dels quatre triomfs, amb quin et quedes i per què?

La del Castellón la recordarem tots molt de temps. Vam fer un molt bon partit, vam ser millors que ells, van proposar molt, ells van haver de canviar el sistema diferents vegades... Però la primera va ser fonamental. Després de perdre a Badalona era molt important guanyar i ens vam posar per davant a la primera meitat. A la segona vam patir nervis, perquè els jugadors tenien el record de partits com el Mestalla o el Cornellà. I la victòria contra el Lleida ens va donar la motivació i la certesa de saber que podíem aconseguir-ho. Jo venia de fora i no tenia aquesta sensació, però ells no guanyaven des del dia del Conquense i feia moltíssim temps. Ens va alliberar.

I de les derrotes?

La més difícil va ser a Alcoi perquè vam fer una bona primera part, vam tenir més ocasions, vam empatar i a la segona part no passaven massa coses. Quan ets millor que l'altre equip al menys has d'empatar. Érem un rival directe, arribàvem fora del descens i ens va enviar un altre cop cap avall. Després d'aquell partit quedava una possibilitat de centenars que ens feia no dependre de nosaltres i això també arriba al vestidor. D'això es parla al vestidor, però vaig insistir que només era una possibilitat entre un munt i que fent la nostra feina en tindríem prou.

Des de fora sembla que la clau de l'efecte Hidalgo ha estat connectar amb la gent.

Sí que hi ha hagut feeling amb l'afició, però per a mi la victòria més gran és que els jugadors hagin cregut en mi. Ha estat increïble. Uns han jugat més que d'altres, però la relació ha estat molt bona i només puc agrair-los el que han fet en aquestes jornades. Jo vaig arribar amb un missatge clar, els futbolistes estaven en una situació de molt patiment i tots ells han volgut anar en la mateixa direcció. Alguns que fins i tot havien estat companys meus han tingut una reacció increïble. Però jo l'únic que he fet és dir les coses clares i explicar què pensava, perquè sempre he cregut que ser directe és la millor manera.

Alguns jugadors com Àngel Martínez han parlat d'aprofitar l'empenta d'aquest tram final de lliga, amb una afició volcada amb l'equip, per fer una bona temporada l'any vinent.

A vegades, quan passen situacions com la del Valencia Mestalla, després d'una derrota, moltes entrades regalades i invasió de camp quan s'havia perdut... Hi havia sensació de pessimisme, de gent que no sentia els colors. I després veus el que va passar a Olot. Estem molt vius i ho hem d'aprofitar. Hem d'agafar la gent que tenim al costat i l'hem de fer del Sabadell. És un sentiment molt bonic.

El contracte ja incloïa una clàusula de continuïtat en cas de permanència. Per tant, ara toca mirar cap al nou projecte, que deu ser un repte arrencar-lo des de zero.

Em sorprèn una mica perquè ho vam anunciar quan vaig signar. Tenim un any més, encantat d'estar aquí, de continuar en el projecte i fer-ne un sense tanta angoixa. Sé que hi ha molt treball però des del primer minut, amb molta energia i moltes ganes de preparar-ho tot.

Alguna petició d'Antonio Hidalgo a la comissió esportiva d'algun jugador de l'actual plantilla o de fora que sigui bàsic als teus esquemes?

La meva idea ja l’heu vist. Parlarem moltíssim amb el José Manzanera de les situacions que pugui haver al mercat. Veurem molts jugadors i fins a on podem arribar. El mercat de Segona B és molt gran. Hi ha situacions de tota mena i intentarem aspirar, fins a on arribem, als millors jugadors que puguem.

I algun jugador que potser té contracte però que pot ser baixa?

Primer hem de parlar amb ells. Ells han de saber la situació abans que ningú. Això s'està fent i després parlarem de totes aquestes situacions.

Compteu amb Pol o heu parlat amb ell del seu futur?

No podem decidir sobre el Pol Ballesteros. Ell té una situació difícil per a nosaltres, té contracte amb un altre club i només hem d'esperar.

Quan vas arribar vas sorprendre amb la teva manera de jugar, tancant amb quatre defenses però sortint amb tres centrals i carrilers. És la idea tàctica que tens per a l'any que ve? Es fitxarà ja vestint aquesta estructura?

És una estructura que m'agrada moltíssim però això no vol dir que no tinguem més variants. El que no podíem fer en aquests set partits era tornar bojos els jugadors. Havíem d'apostar en una idea, jo vaig creure que aquesta estructura era la més adient per treure resultats i creia que tenia jugadors per fer-ho, i així tenir més jugadors darrere la pilota en cas de pèrdua i que se sentissin més còmodes. Ells van creure des del primer minut i això ha estat l'important.

Quin és el somni que t'agradaria complir com a tècnic del Sabadell?

Els somnis es fan a través del treball. Està clar que hem patit moltíssim però no podem oblidar aquestes set jornades. No podem oblidar el que ens ha costat continuar a Segona Divisió B. No hem d'oblidar que podia suposar un descens a Tercera Divisió. A partir d'aquí hem de fer el millor treball possible per guanyar moltíssims partits, però ara només hem de pensar a fer un gran treball perquè és un moment molt important de la temporada. Hem d'arribar al primer partit de lliga preparats.

? ÀUDIO #HotelSuís | @Ahidalgo8 visita l'Hotel Suís: "No podem oblidar ara aquestes set jornades". El tècnic del @CESabadell ha valorat l'intens tram final de lliga i les línies mestres del futur projecte #2bg3

▶️ https://t.co/91klLTLjBs pic.twitter.com/rG1FAb82ii

— Ràdio Sabadell 94.6 (@RadioSabadell) 22 de mayo de 2019