"Aspiracions altes" d'Iker Pajares en el seu segon Mundial per equips
El sabadellenc Iker Pajares es troba des de fa uns dies a Washington D.C. (Estats Units) preparant el Mundial d'esquaix per equips que arrenca diumenge a la capital nord-americana i que s'allargarà fins al dia 21 d'aquest mes. "Les pistes són diferents, més ràpides, i hi hem anat uns dies abans per provar-les i adaptar-nos al canvi horari", ha explicat. Serà la segona participació del jugador local "a la cita més important de l'any", com ell mateix ha destacat. L'any 2017, compartint selecció amb Borja Golán, Carlos Cornes i Bernat Jaume a Marsella (França), Espanya va passar per primera vegada en la seva història a la fase de grups però va caure als vuitens de final contra Nova Zelanda.
Una onzena posició que esperen millorar enguany. "Aspiracions altes però tocant de peus a terra. Si destaquem per alguna cosa és per la nostra fortalesa física i mental, i esperem que això jugui a favor nostre", destaca Pajares. El combinat espanyol, amb Edmon López en el lloc de Bernat Jaume, figura com a novè cap de sèrie del Mundial i a la lligueta es veurà les cares amb Alemanya, Argentina i Sud-àfrica. Els germànics es perfilen com el rival a batre amb la presència de Simon Rösner, esquaixista de 32 anys i número sis del rànquing PSA. Espanya s'havia d'enfrontar amb Nova Zelanda però el combinat oceànic va fer una reclamació a mitjans de setmana i ha passat a ser el quart cap de sèrie. "Ens ha tocat un molt bon quadre i l'hem d'aprofitar", diu igualment el sabadellenc.
El format de competició fa que només juguin els tres millors esquaixistes de cada país, el que fa que els encreuaments puguin estar més igualats. Tot i estrenar la condició de millor espanyol en el rànquing mundial (33), Pajares cedirà el número u de l'equip al veteraníssim Borja Golán, que disputarà el seu últim Mundial per equips. "Serà emotiu perquè l'any que ve es vol dedicar només a jugar lligues. Ens trobarem un Borja molt fort que voldrà treure tot el seu arsenal", ha avançat Pajares. El favoritisme tornarà a recaure en Anglaterra i, especialment, en Egipte, guanyadora de tres dels últims quatre campionats. De fet, en aquest segle, l'única ocasió en què anglesos o egipcis es van perdre la final va ser l'any 2003.