Cata Corró: "Deixar de nedar per voluntat pròpia em fa anar-me'n al llit amb la consciència tranquil·la"
Si algú serà el centre d'atenció a l'Open d'estiu que arrenca demà passat al Club Natació Sabadell aquesta és Catalina Corró. Fa tot just una setmana, la nedadora d'Inca va anunciar oficialment la seva retirada de les piscines amb només 27 anys. Per tant, aquest Campionat d'Espanya que es disputarà a la seva segona casa serà com l'últim ball per a una esportista que s'ha guanyat, per mèrits propis, que li diguin una vegada i una altra que és tot un exemple de superació. Més enllà dels resultats esportius, tenir la capacitat de dir 'fins aquí' després de superar tres intervencions d'un tumor cerebral és segurament la medalla més valuosa de la seva carrera. Avui, a la prèvia d'aquesta última competició, ha concedit una entrevista en vídeo a Ràdio Sabadell:
Com estàs portant els dies posteriors a l'anunci?
"Fins que ho vaig publicar estava molt tranquil·la, però després de rebre tot el suport de la gent em vaig emocionar i vaig començar a estar una mica més nerviosa. Vaig pensar que primer havia de parlar amb la família. Tots els missatges són de gratitud i també em pregunten si estic segura, si és la decisió correcta, però jo he calmat a tothom i els he dit que sí"
Què t'ha portat a prendre aquesta decisió?
"És una conseqüència de tot l'any que porto, no és una decisió que hagi pres en un mes, la porto pensant des del gener, febrer. La veritat és que aquest any, la balança del sacrifici que estava fent amb la natació, els estudis i sobretot la família, ha anat una mica més cap a la família i cap als estudis, i això feia que m'ho replantegés cada cop més. Arriba un moment en el qual penses 'm'agradaria estar més a un aniversari o un casament que no pas aquí entrenant'"
Al comunicat també destacaves l'aspecte de la salut mental...
"Jo aquest any ho he passat malament per tot el tema de la salut mental, ha estat un any de canvi de planificació a la qual no m'he acabat d'ajustar i era una lluita interna de voler venir a entrenar, però no estar d'acord amb el que estava fent. Mentalment és molt difícil. Jo dic que soc gran, ja sé que molta gent no ho pensa amb 27 anys, però per nedar i estudiar soc gran"
Creus que es fan suficients esforços en aquest sentit?
"Absolutament no, el psicòleg que podem tenir nosaltres és el que et busques. La Federació Espanyola sí que tenia un pla i t'ajudaven, però després dels Jocs de Tòquio ho van parar completament i estàs sol, no tens cap suport i t'has de buscar la vida"
Amb aquestes tres operacions, una es retira més satisfeta pel fet d'haver-ho pogut decidir ara?
"No és una retirada forçada com altres que es lesionen. Jo sé el que és deixar de nedar per obligació medica i, en aquest cas, deixar de nedar per voluntat pròpia em fa anar-me'n al llit amb la consciència molt tranquil·la. També he rebut molts missatges de nens que diuen que deixaven de nedar, però que en veure'm a mi continuar nedant després de l'operació ells també van seguir. Em gratifiquen més que aquells quan guanyes una medalla"
Es fa difícil quedar-se amb un moment esportiu? L'or als Jocs Mediterranis, potser?
"La part del 2018 la tinc molt marcada tant pels Jocs Mediterranis com pel sisè lloc a l'Europeu. Al final són els moments on vaig ser molt feliç i les coses em sortien molt fàcil"
Serà dur gestionar i controlar les emocions a l'Open?
"Jo pensava que seria anar a nedar a Sabadell i marxar. Veig que no serà així, que ho passaré malament, però malament d'alegria. Els meus pares no venen fins a l'últim dia i fa que estigui una mica més tranquil·la emocionalment. M'agradaria molt guanyar la meva última medalla, nedar el meu últim 400 estils i gaudir amb la gent que estimo i que m'estima"
Què ha significat el Club per a la Cata?
"Ho he notat com una casa, quan em trobava als treballadors i els hi deia que em retirava s'emocionaven amb mi. M'emporto del Club la gent, els cambrers, els del restaurant, les de recepció... Tota la gent que treballa i en una competició no es veu, jo me'ls emporto com amics i part de la meva vida que ve després"
