Crit d'auxili dels adolescents: "Necessitem que ens continuïn acompanyant"

Els adolescents sovint han d'afrontar situacions complexes i determinants per al seu futur, però no tots tenen les eines necessàries per fer-ho sense que la seva salut mental se'n vegi perjudicada. Segons el IV Barómetro Juvenil 2023. Salud y Bienestar, el 59'3 per cent dels joves espanyols d'entre 15 i 29 anys reconeix haver patit algun trastorn d'aquest tipus i, set de cada deu casos, s'inicia en l'etapa infantojuvenil.

La Nora Schkot, la Queralt Figueras i en Lluís Herrero són tres sabadellencs que actualment estan travessant una de les etapes més sacrificades de l'adolescència: el Batxillerat. La pressió del seu entorn en els estudis, la perplexitat del futur, la por a equivocar-se i la sensació que ningú els comprèn són alguns dels factors que més el preocupen. El problema, lamenten, és que en una societat tan enfocada a la formació constant, ningú els ha ensenyat a gestionar les seves emocions.

"Quan som petits, sempre ens acompanyen; però ara, la gent creu que ja som grans i que podem fer les coses sols. Això no és així. Evidentment que tenim molta més autonomia, però continuem sent petits i necessitem que algú ens continuï acompanyant"

Nora Schkot

"A vegades, veig que estic perdent alguna amistat i em costa saber com reaccionar. Em sento trist, però no sé si dir-li alguna cosa o no, no sé què fer, si quedar amb ell... És complicat gestionar això"

Lluís Herrero

"La societat hauria de potenciar més el 'com estàs?', 'vols que fem alguna cosa?' quan veu que algú no està bé. Hem de preguntar més i procurar ajudar les persones a qui els falta una peça del trencaclosques. La gent a la vida el que busca és passar-s'ho bé, sigui adolescent o no. I això pot ajudar-los a estar millor"

Queralt Figueras

Aquest dissabte se celebra el Dia Mundial del Benestar Emocional dels Adolescents i un dels deures que encara hi ha pendents en aquesta matèria és oferir-los més eines per blindar la seva salut mental. Tots tres han coincidit a assenyalar que als instituts falten recursos, sigui en forma d'assignatures o de psicòlegs, per poder tractar millor les seves intranquil·litats i que a la societat, en general, li falta trencar molts estigmes.