Crit d'alerta d'una sanitària sobre la manca de residències públiques a Sabadell

Marisa Baré ha perdut la mare esperant una plaça en una residència pública. Va morir al maig amb 90 anys, en feia quinze que tenia Alzheimer i set que havien sol·licitat aquesta plaça. De fet, dues. La seva família va provar sort en dos centres diferents per veure si un avançava més ràpid que l'altre, però encara ara estan en llista d'espera. Com a familiar, però també com a sanitària, Baré ha volgut llençar un missatge de condemna al sistema: adverteix que la població cada vegada viu més anys i no envelleix justament millor. En els casos que el grau de dependència és molt elevat, alternatives com un centre de dia o l'atenció domiciliària no sempre són suficients. 

Sabadell encara no té cap residència pública, però justament aquesta setmana s'ha col·locat la primera pedra de la Residència del Sud, a Campoamor. La futura i esperada primera residència pública de la ciutat serà una realitat (teòricament) durant el primer trimestre del 2026 i oferirà 80 places residencials i 20 (ampliable a 30) de centre de dia. Un volum que Baré aplaudeix, però amb un to crític. Un posicionament que comparteixen els veïns i membres de la Plataforma per a la Residència del Sud. 
 

"Les estadístiques europees assenyalen que a Espanya, tot i tenir una esperança de vida elevada, la qualitat de vida de les persones grans no és de les millors"

"Avui dia tots treballem i no tenim manera de poder estar sempre al peu del canó. A més, quan una persona es torna dependent, ja no es tracta de donar suport, sinó de tenir recursos que t'ajudin de veritat. Als països nòrdics, per exemple, estan garantides les necessitats de la gent gran (o, almenys, millor que aquí)"

Marisa Baré, sanitària sabadellenca

Residència privada: 2.000 euros al mes 

Abans de sol·licitar plaça en una residència pública, la família de Baré va internar la dona en una de privada a Sabadell. Amb tot, no els va acabar de convèncer el tracte ni tampoc la quota que havien d'abonar mensualment. De mitjana, el cost d'aquest servei oscil·la entre els 1.700 euros mensuals (les més senzilles) fins als 3.000 llargs (les més luxoses). Per tot plegat, es van veure obligats a treure-la d'allí i, malauradament, quedar-se sense una alternativa òptima per a la seva cura.