Daniel Rocamora, entrenador de vòlei: "A Suïssa la pandèmia no ha provocat un caos"

Des de fa quatre anys, el sabadellenc Daniel Rocamora resideix al nord de Suïssa. Després d'un llarg currículum com a jugador de voleibol a Espanya (Sant Pere i Sant Pau, Andorra, Almería, Teruel o Sòria entre d'altres), l'oposat sorgit del Natació Sabadell va fer les maletes i ha voltat per mitja Europa. Itàlia, Alemanya, Àustria i Romania van ser les etapes prèvies a la seva arribada a Suïssa, on la temporada passada va retirar-se per una operació al genoll jugant a l'Schönenwerd. Ara és l'entrenador del Traktor Basel de Primera i des d'allà, a tocar de la Selva Negra alemanya, està vivint l'actual crisi provocada per la pandèmia de coronavirus.

A diferència d'aquí, a Suïssa el confinament és voluntari i encara poden anar pel carrer "si són grups de fins a cinc persones i amb una distància de dos metres". Rocamora admet que allà "no tenen els mateixos hàbits" que aquí ni tampoc tant de contacte. Els comerços, per exemple, van tancar des del primer dia tot i no ser obligatori i hi ha mesures de seguretat a tot arreu: "Les mascaretes i el paper higiènic deuen haver-se acabat a tot el món, però aquí no ha estat un caos com allà". L'helvètic és el país del món que més tests ha fet en proporció per número d'habitants, si bé la sanitat al país no és pública.

Les competicions esportives també fa setmanes que estan aturades, tot i que al marge del voleibol, Rocamora segueix treballant amb normalitat i estudia a distància. "Fins ara sempre tenia data de tornada, però ara ja he establert la meva vida aquí", comenta el sabadellenc sobre com està vivint des de la distància el que succeeix aquí. Tot després que una lesió l'apartés momentàniament de les pistes. "El cos em demanava descans", explica, tot admetent que no descarta l'any vinent la figura de jugador-entrenament. Mentrestant, i a l'espera que es reprengui l'activitat esportiva, comenta així el canvi fet aquesta temporada: "Ha estat difícil, però viure en un ambient d'amics m'ho ha fet fàcil. He passat d'entrenar un equip no massa seriós de noies de Segona a fer-ho amb un equip masculí de Primera. Això sí, trobo a faltar suar a la pista. Quan falta algun jugador als entrenaments m'hi poso".