Programació temporal per incidència tècnica.
Arribada dels primers refugiats de l'Afganistan/ ACN Arribada dels primers refugiats de l'Afganistan/ ACN
24.08.2021 13:30 Karen Madrid

Ekmen (CCAR): "La migració des de l'Afganistan no és nova, però s'intensificarà amb l'arribada dels Talibans"

La migració de persones procedents de l'Afganistan que fugen de situacions d'injustícia i persecució política no és nova, però es preveu que s'intensificarà notablement arran de l'arribada al poder dels Talibans. Així ho asseguren des de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR), amb seu a Sabadell, just el dia en què s'ha sabut que Catalunya rebrà deu dels 230 afganesos que ha han entrat en el circuit d'acollida. Des de l'entitat preveuen que el flux emigratori creixerà especialment en els col·lectius més perseguits pel nou règim, com són les dones, les minories ètniques com les hazares i el col·lectiu LGTBIQ+. Tot i això, l'Afganistan és des de fa una dècada un dels deu estats que més refugiats generen, fins al punt que el 2020 van ser la tercera nacionalitat de refugiats del món, amb 2,7 milions. A més, un gruix molt important dels migrats són menors, amb 278.000 sol·licitants d'asil d'aquest col·lectiu a la Unió Europea entre el 2010 i el 2020. Ho ha destacat a aquesta emissora la responsable d'Incidència Política i Participació Social de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, Dilara Ekmen:



"Milers d'afganesos estan intentant escapar del país per por a tornar a una situació de violació de drets humans sistemàtica i un retrocés extrem"

"Això no és una crisi que comenci ara. Afganistan porta vint anys d'intervenció militar de potències estrangeres, però els atacs de talibans no han cessat i les condicions dels afganesos ja eren molt complicades"

"Els factors que feia que els afganesos volguessin marxar ja existien. Europa hauria de preveure que hi hauria un flux de refugiats"



En aquest context, des de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat destaquen que Espanya ha estat entre els estats amb menys sol·licitants d'asil de tota Europa i ho atribueixen a les dificultats burocràtiques imposades als refugiats i a mesures com la repatriació. Amb tot, des de l'entitat fan una crida al govern espanyol, però també al català i als ajuntaments, a posar el seu granet de sorra en aquesta crisi humanitària per ser part de la solució:



"Espanya està preparat per fer aquesta acollida, però sempre calen més recursos. Durant els últims tres anys no ha passat dels 200 sol·licitants d'asil de persones afganeses, quan a la Unió Europea n'han estat 48.500 en l'últim any i al món prop de 3 milions"

"No estem posant totes les facilitats que haurien de garantir que les persones que fugen d'una persecució puguin arribar a través de vies legals i segures"

"És qüestió de voluntat política. Hi ha places estatals, però tant la Generalitat com els ajuntaments poden posar recursos complementaris als de l'Estat"



Davant d'aquesta situació des de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat reclama que s'estableixin vies legals i segures d'accés a la Unió Europea per part dels refugiats o que tinguin la possibilitat d'optar a visats humanitaris o de demanar asil en consolats i ambaixades de la UE en els països limítrofs amb l'Afganistan. Així mateix, també exigeixen els anomenats "corredors humanitaris" des d'Afganistan a països segurs i la seva posterior acollida, especialment per dones i menors que seran el grup que patirà conseqüències més greus sota mandat talibà. Finalment, demanen una major rapidesa per part del govern espanyol en els processos de reagrupament familiar.