Un rossegador als carrers de Sabadell | Arxiu
El control i l'actuació ràpida, les claus per mantenir a ratlla les plagues aquest estiu
L'augment de les temperatures, però també fenòmens com pluja forta són escenaris profitosos per les pagues urbanes. Mosquits, tigre i comú, paneroles, vespes o els rosegadors són les principals amenaces per a la salut humana. Per això, des de la secció de Protecció de la Salut Pública de l'Ajuntament de Sabadell realitzen controls periòdics cada tres mesos en clavegueram i pous, aplicant tractaments si és necessari.
"Ens cal molt l'aportació ciutadana, ja que el mosquit tigre necessita molt poca aigua, com un test després de regar o un toll d'aigua estancada després de ploure", assegura Mireia Roca, cap de la secció de Protecció de la Salut de l'Ajuntament de Sabadell.
Tot i això, Roca reconeix que "els punts que tenen una densitat més gran de comerços, establiments o població poden tenir una mica més d'avisos". Fins ara, en els primers 4 mesos s'han rebut 168 avisos: 81 rosegadors, de 49 paneroles i 38 d'altres plagues com el mosquit o la vespa asiàtica. Unes xifres similars a altres anys i que, si no hi ha cap plaga important, s'acabarà l'any amb un miler d'avisos.
🔊 ÀUDIO #ElCafèdelaRàdio | Mireia Roca, @sbdsalut: "Rebem avisos de plagues per tota la ciutat, però al centre n'hi ha alguns més que en altres punts"
— Ràdio Sabadell 94.6 (@RadioSabadell) June 8, 2022
L'Ajuntament rep un miler d'avisos anuals per presència de rosegadors, paneroles i mosquits
▶️ https://t.co/s0qUfNUJsK pic.twitter.com/3tXF5zADXp
Segons l'espècie els tractaments són diferents. Des del consistori apunten que tots els avisos es responen amb un màxim de 48 hores. En el cas dels rosegadors se'ls aplica un tractament, que té un principi químic, per reduir-ne la població i es fa en dues visites. Vespes i mosquits, presenten tècniques específiques. Sobretot en el cas del mosquit, ja que són portadores de virus com el Zika, el Denge o el virus del Nil Occidental, en què s'aplica un larvicida. Per a la vespa, s'intenta detectar els nius que fa, visibles als arbres.
En canvi, "amb les paneroles s'actua als pous de registre, es mira si hi ha activitat, es posa un producte amb un component pesticida que mor i així no pot sortir", afegeix Roca.
