El futur de la Caserna arriba al Ple, amb dubtes de l'oposició

El ple municipal del mes de febrer ha declarat nul el conveni signat el 2006 entre l'aleshores alcalde Manuel Bustos i el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, perquè Sabadell pogués tornar a utilitzar la Caserna de la Guàrdia Civil a canvi de pagar 3 milions d'euros i cedir un terreny de 5.000 metres quadrats a Sant Pau de Riu-sec. Amb els vots a favor de les quatre forces del govern i de Convergència i Unió, i amb el vot en contra del PSC, es tira endavant un pas administratiu que suposa confirmar des de l'Ajuntament la titularitat municipal de la finca, sense la necessitat de fer cap pagament, acollint-se a la resolució de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat. No obstant això, el procés genera dubtes en la majoria de forces de l'oposició, que temen que a la mesura d'avui vagi seguida de la presentació d'un nou recurs contenciós administratiu.

El debat al Ple s'ha centrat, sobretot, en qüestionar si la declaració de nul·litat del conveni del 2006 suposa de forma automàtica poder fer ús de la Caserna o, per contra, pot suposar un reinici del procés judicial. La majoria de forces de l'oposició temen aquesta segona opció. «Ni les circumstàncies ni la llei han canviat des del 2006. Això vol dir que estan abocats novament al fracàs, abocant la ciutat a un contenciós administratiu que no portarà enlloc. I han generat unes expectatives a la ciutadania que no són veritat. L'estan enganyant», ha declarat el portaveu del PSC, Josep Ayuso. En el mateix sentit s'ha posicionat el regidor de Ciutadans Ramon Garcia, que assegura que «tots volem que la Caserna estigui a disposició de la ciutat però això no dóna dret a fer titulars com que la finca és de la ciutat», i el portaveu del PP, Esteban Gesa, que acusa el govern municipal de «vendre fum». El regidor no adscrit Lluís Monge, per la seva banda, ha afegit que «és difícil ser optimista» i tem que la qüestió no es desencalli fins d'aquí a molts anys.

Des del grup municipal de Convergència i Unió, en canvi, creuen que el pas que s'ha fet avui s'hauria d'haver fet fa molt temps. «Hauríem d'haver dit que això és nostre i prendre'n possessió. I si no els sembla bé, que vagin als tribunals», ha declarat el portaveu nacionalista, Carles Rossinyol, que també ha preguntat quan s'ocuparà la Caserna com a Ajuntament. D'altra banda, des del govern, la regidora Marisol Martínez, ha insistit que la finca sempre ha estat de la ciutat, però ara s'ha capgirat la situació: «Fins ara l'Ajuntament demanava al ministeri el que ens tornés el que era nostra i ara haurà de ser el ministeri qui ens demani la finca. Després de 90 anys, la Caserna torna per a ser patrimoni de la ciutat». De fet, el govern ja té en projecte la rehabilitació dels habitatges de l'antiga Caserna i en aquest mateix ple s'ha aprovat una partida de 200.000 euros per fer-ho realitat.