En directe: De 00:00 a 02:00
Fórmula Musical
A continuació:
De 07:00 a 09:00
Notícies en Xarxa
De 09:00 a 11:30
El Cafè de la Ràdio
El Museu d'Art inaugura l'exposició 'Llorenç Ugas Dubreuil: tot el que no mires desapareix' | Cedida El Museu d'Art inaugura l'exposició 'Llorenç Ugas Dubreuil: tot el que no mires desapareix' | Cedida
25.03.2021 19:24 Pau Duran

El Museu d'Art inaugura l'exposició 'Llorenç Ugas Dubreuil: tot el que no mires desapareix'

El Museu d'Art de Sabadell inaugura l'exposició Llorenç Ugas Dubreuil: tot el que no mires desapareix. Emmarcada en el cicle Art/Imatge, per on han passat ja Montse Màrmol i Lluís Campmajó, el museu pretén visibilitzar aquells fotògrafs i videocreadors que des d'una mirada artística i de qualitat, caracteritzen l'art contemporani de la nostra ciutat. A la mostra s'hi pot trobar, per exemple, runa de l'Hotel El Algarrobico del Cabo de Gata. Són 12 obres diferents de l'última dècada. Rita Andreu ha estat la comissària de l'exposició, que engloba diferents treballs de l'artista, on de fons, hi ha la desaparició del paisatge, que suporta diverses capes de pressió, que poden ser turístiques, urbanístiques o polítiques. L'autor s'esforça per descontextualitzar el paisatge, per exemple, treballant-lo amb color, i passant-lo després al blanc i negre. Pel que fa a l'itinerari per l'espai expositiu, no es tracta d'interactuar, sinó de veure's obligat a moure's per la forma de percebre les obres. Es podrà visitar fins al 27 de juny a la Casa Turull.

L'artista Llorenç Ugas Dubreuil ha explicat, al programa Al Matí, en què consisteix el seu projecte de recerca artística:

"Quan mirem els llocs, les persones, les coses o el paisatge, els activem. D'alguna manera, amb la mirada, els activem. I entenc que si aquest pas no es fa, si no mirem les coses, tenen tendència a desaparèixer. D'alguna manera, es desactiven. Llavors m'interessava molt, perquè tots els treballs que he estat desenvolupant els últims anys tenen molt a veure amb les diferents pressions que es fan sobre el paisatge, i com els paisatges es transformen".

"No hi ha cap manera de saber a quin paisatge pertanyen aquestes imatges. I un dels primers gestos que faig servir és eliminar el color, perquè perds les referències. Llavors l'espectador rep un treball en blanc i negre, però que està pensat en color. És la primera estratègia que faig servir perquè l'experiència visual del paisatge quedi a mitges, que és el que passa en els llocs on treballo".