En directe: De 22:15 a 23:00
Fórmula Musical
A continuació:
De 23:00 a 23:59
Hotel Suís (R)
De 00:00 a 01:00
A les portes de Troia (R)
Llambordes 'stolpersteine' | Ajuntament de Sabadell Llambordes 'stolpersteine' | Ajuntament de Sabadell
27.01.2022 10:34

El Museu d'Història i l'Arxiu identifiquen tres sabadellencs més deportats als camps nazis

El Museu d'Història i l'Arxiu Històric han identificat, en els últims dos anys, tres sabadellencs més deportats als camps nazis durant la Segona Guerra Mundial, elevant el nombre de víctimes vinculades amb la ciutat per naixement o per residència fins a les 63. La identificació de José Garcia Campillo, Pere Sabater Carbonell i en Josep Valldeperes Macià, s'ha pogut fer a través dels arxius alemanys que ara estan en línia, com ha explicat el tècnic de l'Arxiu, Genís Ribé, en declaracions al programa El Cafè de la Ràdio, coincidint amb el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust:



"En tots els casos hem volgut saber on van néixer, on residien, quin ofici tenien, amb quin nucli familiar comptaven, si van ser cridats a files o van anar de forma voluntària a la Guerra Civil"

"El més important és entendre la història col·lectiva de la deportació als camps nazis. Els sabadellencs deportats són un granet de sorra en tot el fenomen de l'Holocaust, que va ser una barbaritat. Tenen valor totes les històries"



Els 63 sabadellencs deportats als camps nazis eren homes que, prèviament, havien lluitat a la Guerra Civil al bàndol republicà, després exiliats. La meitat, van anar al front per voluntat pròpia el 1936, mentre que la resta van ser cridats a files. La mitjana d'edat dels refugiats republicans sabadellencs era d'entre 30 i 40 anys, tot i que hi havia alguns casos aïllats amb més de cinquanta anys i uns altres que no arribaven als 20 anys. La major part eren de classe treballadora, vinculats sobretot a la indústria tèxtil. Del total de deportats, 40 van perdre la vida als camps nazis, mentre que la resta, 23, van sobreviure.