El nou marcapassos del Taulí estalvia temps i recursos
El Parc Taulí ha implantat amb èxit un nou model de marcapassos que estalvia temps als pacients que el porten, i també al personal sanitari. La novetat és que el dispositiu de resincronització cardíaca, es programa automàticament mentre l'usuari es fa una ressonància magnètica. L'avenç del Servei de Cardiologia s'ha treballat també amb l'Hospital Universitari de Bellvitge i l'Hospital de Sant Pau.
Els tres centres han estat els primers de l'Estat en implantar amb èxit el nou model de marcapassos TRC-P Amvia de Biotronik, que utilitza sensors que reconeixen automàticament quan el pacient està en un camp de ressonància magnètica. D'aquesta manera, els pacients no han de visitar el cardiòleg per fer aquesta acció, abans i després de realitzar-se una ressonància. El nou dispositiu també reduirà el risc dels pacients a desenvolupar una miocardiopatia induïda per l'estimulació. A més, incorpora un sensor especial per accelerar el ritme de les pulsacions al nivell d'activitat de la persona. A mesura que s'esgoti l'energia dels actuals, s'aniran substituint. La durada de les bateries depèn de l'ús que n'ha de fer el pacient. El circuit bàsic que vigila a la persona, funciona permanentment. El segon circuit només gasta energia quan ha de fer treballar el cor. La mitjana se situa entre els 8 i els 12 anys. Actualment, a l'àmbit de l'Hospital de Sabadell hi ha 2.000 persones que porten marcapassos.
"Pels pacients és un gran avantatge perquè, en cas de ressonància, no cal fer cap reprogramació de l'aparell. Fins ara, els pacients abans d'una ressonància havien de venir, es reprograma de manera especial per poder fer el procediment de ressonància i posteriorment han de tornar a gabinets de cardiologia per tornar-lo a programar en la manera original"
"L'aparell és capaç de detectar un camp magnètic, i s'autoreprograma a un mode específic per poder fer la prova amb seguretat, i un cop s'acaba la prova, ell detecta que s'ha acabat aquesta, i es torna a programar amb les condicions habituals que té el pacient programat. És a dir, pel pacient hi ha un estalvi de viatges i pel sistema sanitari també hi ha un estalvi d'hores de metge, perquè els metges i els infermers que estan programant i reprogramant els aparells no han d'invertir aquest temps"
"Quan es vagin esgotant les bateries dels marcapassos antics, de mica en mica s'aniran canviant per marcapassos amb aquestes característiques i d'altres que aniran sortint. Un marcapassos és com un petit ordinador, amb multitud de funcions cada vegada més avançades, i és capaç de detectar diversos paràmetres i adaptar-se a les necessitats del personatge"
Dr. Antoni Martínez, director del Servei de Cardiologia del Parc Taulí