El Parc Taulí dedica dos terços de la seva capacitat al coronavirus mentre el material arriba amb comptagotes

El coronavirus ocupa ja dos terços de la capacitat de l'Hospital de Sabadell, on es treballa a marxes forçades per assumir tots els pacients que hi arriben. A més, cal afegir la situació de desabastiment de materials encarregats per al seu normal desenvolupament.

Manel Cervantes, cap de servei de malalties infeccioses del Parc Taulí, diu que "l'hospital està treballant en una situació de guerra". I és que "un hospital de 600 llits, n'està dedicant 400 a tractar el coronavirus". Això implica que han quedat "ajornades intervencions i tractaments que no són imprescindibles", relata el doctor.

La Unitat de Cures Intensives, que triplica la xifra d'ingressats habituals, s'apropa al límit, una cinquantena, que en aquests moments està marcat pels respiradors que hi ha disponibles. És prioritari aconseguir-ne, abans inclús que tests de diagnòstic del coronavirus. Si bé la mancança d'aquests darrers genera incertesa, els sanitaris ja han après a diagnosticar el Covid sense el test, "pel tipus de pneumònia que surt a la radiografia, pels símptomes i perquè es descarta les altres pulmonies habituals. Amb això, en tindria prou" diu Cervantes. Ara bé, també matisa que "això ho estem aprenent ara".

Com que es van deixant de fer algunes operacions no prioritàries, al mateix temps s'alliberen àrees, i l'espai dedicat al coronavirus s'amplia cada dia. Això vol dir que el personal es reorganitza i s'ha d'anar formant als que canvien de tasca i s'afegeixen a l'atenció de la pandèmia "d'un dia per l'altre", i a més "hi ha un factor afegit, que és que sabem que, de tant en tant, un dels malalts que venen fotuts és un metge o una infermera que ha estat treballant aquí" rebla el cap de servei.

Dins de l'hospital, alguns treballadors estan en posicions més arriscades de contagi que no pas d'altres. És el cas dels qui els toca estar al costat d'un malalt que genera aerosols, per exemple, en nebulitzar medicació. Un altre cas són els respiradors de l'UCI, o també a pneumologia, que és on es fan les proves posant sondes fins al pulmó. A tot això, s'hi sumen les carències de comandes de material que no arriba, i que avui en dia s'estan suplint amb imaginació, com per exemple "mascaretes a partir de roba de bates de quiròfan per llençar o a partir de mascaretes que semblava que només es podien fer servir una vegada", però després d'estudiar-ne l'esterilització, es poden tornar a fer servir, diu Cervantes. Les donacions també contribueixen a alleujar el problema del material.