El procés català i les eleccions municipals marcaran el nou curs polític a Sabadell

El curs polític comença a Sabadell amb el procés sobiranista català com un dels elements que més marcaran l'agenda de les formacions amb representació a l'Ajuntament arran de la situació actual. La celebració de la Diada de l'Onze de Setembre i el primer aniversari del referèndum de l'1 d'octubre són dues de les dates assenyalades al calendari, que cada partit viurà de maneres molt diferents. La tercera cita important d'aquest curs polític serà el 26 de maig, data prevista per a la celebració d'eleccions municipals.

La Diada de Catalunya arriba aquest any amb les mateixes absències a l'acte institucional del Parc Catalunya que en edicions anteriors, la del Partit Popular i la de Ciutadans. Les dues formacions consideren que s'ha convertit en una festa independentista que deixa la banda la resta de catalans. "És performance que munten els partits independentistes. Les festes que se les pagui cadascú. Per fer d'actor secundari a una festa que no representa tots els sabadellencs, amb el PP que no comptin", ha apuntat el portaveu conservador, Esteban Gesa. Més enllà d'aquestes dues formacions, des d'Unitat pel Canvi, el portaveu Joan Berlanga apunta la necessitat de reformular la celebració de l'Onze de Setembre: "La Diada hauria de tornar a ser el dia de Catalunya i no el de la independència. Cal buscar un espai integrador en què tothom s'hi senti còmode". Des de les formacions nacionalistes, en canvi, viuen la jornada com una reivindicació més, en especial després de l'1 d'octubre passat. "La població ha viscut fets que abans no havien succeït i, per tant, estem en un moment especial que fa que la Diada serveixi per continuar amb la lluita que portem a terme en el dia a dia", assenyala la portaveu de la Crida, Glòria Rubio.

Precisament l'1 d'octubre, la segona data destacada del nou curs polític, genera divisió d'opinions. A part de la Crida, des de Convergència i Unió consideren que amb l'arribada del primer aniversari del referèndum cal mantenir la pressió al carrer. "Després de tot el recorregut que s'ha fet i de la realitat, amb exiliats i amb gent innocent a la presó, si no hi ha una pressió notable, això s'acabarà diluint i no seria just", lamenta el portaveu nacionalista Carles Rossinyol. Des d'Esquerra Republicana, Juli Fernández, ha reivindicat el compromís de l'equip de govern amb la commemoració d'aquesta data: "Tenim sobre la taula el dedicar un espai de la ciutat a l'1 d'octubre i esperem tenir-ho per aquella data, per recordar el que va fer la gent aquell dia". Per contra, des del Partit Popular, Ciutadans i el PSC, assenyalen que no hi ha res a celebrar. "El país i la ciutadania no tenen res a celebrar l'1 d'octubre, perquè es va generar molta crispació i molt enfrontament. No donem el valor que altres partits i entitats li donen", declara el portaveu socialista Josep Ayuso.

Un cop superades les dates de l'11 de setembre i de l'1 d'octubre n'arriba una tercera de destacada: el 26 de maig, data prevista per a les eleccions municipals. Des de Guanyem, la portaveu Marisol Martínez té clar que l'actual context català afectarà aquests comicis: "Estaran molt marcades per aquest tema. És lògic, perquè la població, sigui del costat que sigui, vol resoldre i els polítics estan sent incapaços de fer-ho". En aquest mateix sentit, el portaveu de Ciutadans, José Luís Fernández, tem que la proximitat dels comicis faci descuidar les obligacions del dia a dia. "Els partits comencen a pensar en el qual s'ha de fer i no en el que s'està fent actualment. És un canvi de paradigma. Però en aquest any encara es poden fer moltes coses". Sobre els resultats de les eleccions, les forces representades a l'Ajuntament no s'atreveixen a fer-ne cap previsió. Totes, però, comencen a treballar per aquesta cursa i formacions com Esquerra Republicana i Ciutadans asseguren postular-se per a liderar el govern.