En directe: De 02:00 a 07:00
Fórmula Musical
A continuació:
De 09:00 a 10:00
Fes ta Festa
De 10:00 a 11:00
Parlem d'Òpera
El porter Morro va ser decisiu a Palma perquè el Rayo no hagi encaixat encara cap gol | Rayo Vallecano El porter Morro va ser decisiu a Palma perquè el Rayo no hagi encaixat encara cap gol | Rayo Vallecano
19.09.2020 13:08 Adrián Arroyo

El Sabadell només ha guanyat un cop en tota la història a Vallecas

Està per veure si en època de pandèmia, amb els estadis a porta tancada, influeix tant jugar de local o visitant. Veient l'històric, està clar que en els precedents entre Rayo i Sabadell el factor camp sí ha estat decisiu. 26 partits han jugat tots dos entre ells, 13 a Vallecas i 13 a Sabadell, i la diferència és abismal. A Madrid, nou victòries rayistes, tres empats i un triomf del Sabadell. A la Creu Alta, en canvi, sis victòries arlequinades, sis empats i només un triomf del Rayo. És a dir, de 26 enfrontaments, només dues victòries visitants. Qui juga a casa ha tingut sempre molt guanyat, veurem si sense públic segueix sent així
 

 

Mai s'han vist les cares a Primera

El Centre d'Esports ha jugat 14 temporades a Primera Divisió. El Rayo, tres més, 17. 32 campanyes en total entre tots dos i, en canvi, mai s'han creuat els dos conjuntsa l'elit. En el primer ascens dels de la franja, l'any 1977, el Sabadell ja anava de baixada, després d'haver passat l'època més gloriosa de l'entitat, arribant fins i tot a Europa. Més tard, els dos anys que el Sabadell va estar a Primera als 80, el Rayo quedava per sota, i van tornar a creuar els camins amb el descens arlequinat del 88 i l'ascens madrileny un any més tard. Des d'aleshores, el Centre d'Esports no ha tornat a tastar el futbol de Primera, mentre el Rayo ha passat una quinzena de campanyes a la màxima categoria. Així doncs, tots els precedents són a Segona Divisió.

El primer i l'últim precedent, amb idèntic marcador

El primer Rayo-Sabadell es va jugar el gener de 1957 i l'últim fins el d'avui (21h), el febrer del 1992. Curiosament, tots dos van ser a Vallecas i van acabar igual: amb victòria local per 2-0. En el primer cas, Botella i Rivilla van ser els autors dels gols en el partit que obria aquesta sèrie que avui arriba al seu 27è capítol. En el cas de l'últim, els gols els van fer el migcampista de Costa Rica, Hernán Evaristo Medford, i un gadità que ara és entrenador, Antonio Calderón. Aquell any el Rayo ascendiria.

No és gens habitual veure dos porters africans sota els pals com es va donar aquell dia: el nigerià Wilfred a la porteria rayista i el camerunès N'Kono a l'arlequinada. Arturo va ser expulsat al 45', posant més coll amunt el partit. A banda d'ells dos, també van sortir d'inici aquell dia en l'onze proposat per Pepe Martínez els següents futbolistes: Coromina, Manolo García, Añón, Saura, Moragues, Zúñiga, Tarsi, Ramón i Roberto Elvira. Van jugar a la segona meitat Quique Medina i Joan Barbarà, quedant-se sense disputar cap minut jugadors com l'ara tècnic, José Luis Oltra.
 

 

El Sabadell no guanya a Vallecas des de 1958

En total, el Sabadell ha fet 8 gols a Vallecas i 22 contra els madrilenys a la capital del Vallès. Les xifres són similars a la inversa: 20 gols del Rayo a Madrid contra el Centre d'Esports i només 9 a la Creu Alta. Dèiem que el Centre d'Esports només ha guanyat un cop al camp del Rayo. Va ser el març de 1958, fa 62 anys i mig. Amb Ricardo Zamora sota els pals de la porteria sabadellenca (el fill del mític porter amb idèntic nom), el Sabadell del biscaí Juan Ochoa en va tenir prou amb un gol del valencià Leonardo Maiques en el 58' per endur-se el triomf. Aquesta setmana que parlàvem del centenari de Josu Ozkoidi, aquell partit va ser el número 50 de Bartolí al Sabadell i el 100 de Pagès a Segona Divisió.
 

 

Fora del playoff per targetes

Només s'ha jugat la primera jornada del campionat i, per tant, la següent dada és més anecdòtica que una altra cosa, però el Rayo és l'únic equip dels set que van guanyar en l'estrena que no està ni dins de l'ascens directe ni tampoc del playoff. Està empatat amb el Leganés i l'Sporting de Gijón, que també van guanyar per la mínima, però és setè per haver vist més grogues que els altres dos. En el cas de l'equip d'Andoni Iraola, la victòria va ser contra un Mallorca que la temporada passada militava a Primera. L'únic gol el va fer Isi Palazón servit en safata pel lateral esquerrà, Fran García. En canvi, el partit del Sabadell contra l'Almería es va ajornar, amb la qual cosa és l'estrena en la lliga del Centre d'Esports i d'Antonio Hidalgo com a tècnic de Segona A, categoria a la qual va disputar com a futbolista 412 enfrontaments. Per a la història quedarà que aquest debut va ser contra un excompany com Iraola, amb el qual formava el cos tècnic de l'AEK Larnaka xipriota fa un parell d'anys.


El col·legiat: Daniel Jesús Trujillo Suárez

El tinerfeny Daniel Jesús Trujillo Suárez serà l'encarregat d'impartir justícia a Vallecas, amb el suport de l'andalús Luis Mario Milla Alvéndiz des de la sala de VAR. El canari estrenarà avui la seva desena temporada a Segona A. Això sí, en dues tongades diferents, ja que entre 2016 i 2018 va arbitrar a Primera i després el van descendir.Entre lliga regular i playoff, suma justos 150 partits dirigits a la categoria de plata i té experiència amb tots dos.

Al Rayo l'ha xiulat vuit cops i els madrilenys només han guanyat una vegada, per tres empats i quatre derrotes. L'únic precedent entre l'equip vallecà i un català va ser justament al carrer del Payaso Fofó: Rayo 0-3 Girona, el febrer del 2010. Al Centre d'Esports el va arbitrar a l'anada de l'eliminatòria contra la Cultural Leonesa de fa 11 anys, resolta amb empat a la Nova Creu Alta (1-1). En total, i per aquest ordre, el balanç de Trujillo Suárez amb el Sabadell és d'un empat, dues victòries i tres derrotes. Va impartir justícia, per exemple, en el 3-1 contra el Madrid Castilla, debut de Casemiro a l'equip blanc. Té una mitjana de cinc grogues per partit a Segona A.