El Tibidabo ascendeix a Segona Catalana

El Tibidabo jugarà la temporada vinent a Segona Catalana. La victòria (2-0) contra el Planadeu es va traduir en una gran festa. Al final, no importava si l'equip guanyava o perdia. Qualsevol resultat hauria estat bo per certificar l'ascens, però durant uns minuts, els de Torre-Romeu van caure del liderat. Es va patir, però amb el pas dels segons, el cor ja no bategava tan ràpidament.

Tot s'havia de decidir en dos escenaris. Si el Tibidabo sumava tres punts, s'assegurava el primer lloc (i per tant, l'ascens directe). Si punxava, el Can Rull Rómulo Tronchoni li podia robar la plaça si guanyava a Badia. Alhora, una derrota el deixava fins i tot fora del segon lloc (que dona accés al playoff). La pitjor part va acabar sent per al Can Rull amb la derrota al camp del Badia (2-1), conjunt que s'ha quedat finalment amb la segona plaça. Van ser, en tot cas, 90 minuts plens de tensió.

El Tibidabo, obligat a marcar
Aviat arribava la notícia a Torre-Romeu. Soto marcava en el minut 10 i avançava el Can Rull. El triomf momentani dels de Jose García 'Numosky' permetia somiar a l'equip, ja que el Tibidabo no passava de l'empat a zero. De fet, els de Jesús Díaz 'Vaquero' no estaven fins en atac, i tot i intentar-ho, no creaven clares ocasions de perill. "Ens ha passat com la setmana passada. Hem estat molt tensos i fins a la segona meitat no ens hem deixat anar", assegurava el tècnic del Tibidabo. A pocs minuts per al descans, tot feia indicar que el Can Rull era el que se n'anava més feliç als vestidors. Res més lluny de la realitat.

Tomb de 180 graus a Badia
Dues jugades a pilota parada condemnaven al Can Rull. Cinc minuts abans del final del primer temps, el marcador era de 0-1. Al descans, 2-1. Al camp del Tibidabo, però, regnava la prudència. Al Can Rull, en canvi, li començava a entrar l'angoixa. Passava d'estar en ascens directe a quedar-se fora del playoff. Del primer lloc al tercer.

Ensurt a Torre-Romeu
Al minut 55, el Planadeu marcava un gol però la confusió és total. L'assistent aixecava la bandera, després es penedia i l'àrbitre donava gol. Les protestes dels jugadors contrastaven amb el silenci sepulcral del públic, a l'expectativa del que decidís el col·legiat. Després d'una llarga conversa amb l'assistent, el gol no valia. A Badia les coses continuaven igual i per tant, l'escenari era favorable als de 'Vaquero', però el Planadeu donava un seriós avís.

L'únic en joc, el segon lloc
Finalment, el Tibidabo obria la llauna amb un gol de Moi. "Això és el Tibidabo, patir fins el final. Havíem de remar tots junts i ho hem aconseguit", deia l'autor del gol. Tot i que amb l'1-0 res estava sentenciat, només quedaven uns vint minuts per al final i semblava un impossible que el Can Rull pogués guanyar. El Municipal Torre-Romeu era una festa i la tensió es traslladava a Badia. Els de 'Numosky' ho intentaven sense èxit. El pitjor enemic, el rellotge, però només calia un gol per defensar la segona plaça. L'empat valia, la derrota no.

La cara i la creu
El Tibidabo rematava la feina amb el segon gol i l'únic que s'esperava era el xiulet final. Crits, càntics, petards, bengales i alegria en general. Festa desfermada a Torre-Romeu més que justificada. L'equip havia aconseguit l'ascens. "Ho hem passat molt malament, i més sabent que el Can Rull començava guanyant. Al final, per sort, tot ha sortit bé, però amb els nervis no podia ni veure el partit", deia un satisfet Fernando Rodríguez 'Fernan', el president de l'entitat. En canvi, el Can Rull no va poder empatar a Badia i veia com el seu rival més directe es quedava amb el premi de la segona plaça. La decepció en els de 'Numosky' era evident. "Hem tingut un parell d'ocasions però els nervis han estat des del principi. Sabem que Badia és molt fort a casa i almenys hem competit", comentava resignat el tècnic.

 

El Cercle és nou equip de Tercera Catalana

El Tibidabo puja a Segona, el Can Rull haurà de jugar un any més a Tercera i qui ascendeix a Tercera Catalana és el Cercle Sabadellès 1856, que va fer valer el 3-2 de l'anada empatant (0-0) al camp del Vista Alegre 'B' en el partit corresponent a la tornada del playoff de Quarta Catalana. "Si ho fèiem bé defensivament, teníem molt guanyat. És molt complicat no encaixar allà i es necessitava concentració els 95 minuts", afirma el tècnic Pablo Arnáiz, que va voler evitar que el seu equip es tanqués al darrere malgrat que un gol dels de Castelldefels hagués canviat el panorama. "El pitjor que podíem fer era tancar-nos, per això vam intentar tenir la pilota i crear ocasions".

A Arnáiz li agradaria encapçalar el projecte de la temporada vinent, amb el Cercle ja a Tercera Catalana, tot i que només seguirà si hi ha un equip competitiu. "He de parlar amb la direcció i veure quina idea té el club, però jo espero que hi hagi un equip que, com a mínim, pugui estar tranquil a Tercera".